Arxius | Juliol, 2012

Les meves llenties

22 jul.

Aquí a Alemanya, almenys al sud, les llenties se solen acompanyar l’Spätzle (una espècie de pasta típica del sud d’Alemanya, Àustria i Suïssa) i salsitxes de Frankfurt. Les llenties, que es fan guisades amb verdures, s’amaneixen amb vinagre, sovint de poma. Jo tinc molt bon record de les amanides de llenties fredes que fèiem a l’estiu al poble: llenties i arròs. A més, a taula hi havia ceba tallada ben fina, tomàquet, cogombre, pebrot,.. tot tallat petit, i una bona vinagreta i cadascú s’ho barrejava com volia. Recordo que la meva combinació preferida era només amb ceba i vinagreta i menjar la resta a part.

A Catalunya és estrany amanir amb vinagre plats calents; a Alemanya acompanyar les llenties amb arròs. Almenys aquesta és la impressió dels dos entorns que conec. La meva recepta d’avui, doncs, es podria considerar un pont entre els dos entorns.

Ingredients:

Llenties – en aquest cas he utilitzat llenties tipus “Chateau” (petitones)

Arròs

1 ceba gran

Cansalada fumada

Un bon raig de vinagre de mòdena

La combinació que faig normalment és de llenties “Chateau” i arròs integral. D’aquesta manera tinc unes llenties que estan llestes abans que les grans i un arròs que tarda més i per tant puc coure-ho tot junt dins l’olla a pressió (en qüestió d’uns 15 minuts). En aquest cas, però, i com que no tenia arròs integral, ho he fet amb una mica d’arròs “patna” que em quedava i he cuit les llenties amb l’olla a pressió i l’arròs per separat.

Mentre couen les llenties (sense sal!) i l’arròs, talleu una ceba a trossos ben petits. Amb una mica d’oli, sofregiu-la en una paella i, quan comenci a agafar color, afegiu-hi la cansalada, tallada a dauets.

Aquí a Alemanya venen -ja a dauets – una cansalada fumada que, gairebé només conté la carn de la cansalada. El fumat és molt suau i de gust és boníssima!

Un cop les llenties i l’arròs estan fets, ho barregeu (si no ho heu cuit tot junt). No ha de quedar ni un plat sec, ni una sopa. Jo procuro que quedi una mica caldós. Afegiu-hi la ceba i la cansalada, i amaniu-ho amb un bon raig de vinagre de mòdena i una mica d’oli d’oliva verge. Afegiu-hi una mica de sal, tenint en compte que la cansalada ja és salada.

Salmó embolicat

17 jul.

Ahir vam anar a comprar i vam trobar aquesta meravella de carbassó. Aquest migdia, mentre pensava com fer els talls de salmó que tenia a la nevera per dinar, he pensat en començar a fer servir part del carbassó.

Salmó embolicat amb carbassó

Per començar, talleu (per exemple amb un pelador o una mandolina) làmines molt fines de carbassó. Poseu-les una al costat de l’altra sobre un plat, cavalcant-les una mica.

Eixugueu el salmó amb una mica de paper de cuina i amb un pinzell o amb els dits unteu la part superior del tall amb una mica de mostassa. Col·loqueu el salmó de manera perpendicular sobre les làmines de carbassó, tot deixant la part amb mostassa sobre el carbassó. Seguidament, unteu la resta del tall de salmó amb mostassa. Salpebreu el salmó. Embolcalleu el salmó amb el carbassó i marqueu-lo poca estona a la paella amb una mica d’oli. A continuació, poseu el salmó en una plata i enforneu-lo durant uns 15-20 minuts a 150ºC.

Tot va començar amb el pa

15 jul.

Des de sempre m’ha agradat cuinar. De petita, ajudant la mare o l’àvia; de més gran, experimentant a vegades amb recepta i a vegades sense. Fa poc més d’un any, però, vaig descobrir que la cuina no només era una cosa divertida, sinó que gairebé em servia de teràpia. I tot va començar amb aquesta recepta de pa, que em va arribar a les mans en el moment que més ho necessitava. De manera que, avui, començo aquest bloc de cuina, amb la intenció d’anar fent un recull de receptes, tècniques i idees que m’han anat arribant durant aquest temps, més les que ja portava a sobre gràcies a la cuina de la mare i l’àvia, a més de les que espero que vagin arribant a partir d’ara.

Es tracta del famós pa sense amassat i cuit en cocotte, que de ben segur ja haureu vist en algun racó de la xarxa.

Ingredients:

500g de farina blanca

325ml d’aigua tèbia*

10g de sal

3g de llevat fresc

Barregeu tots els ingredients en un bol gran fins que quedin units, però tingueu en compte que no cal amassar; no ha de quedar una massa homogènia, simplement lligada. Tapeu el bol amb un drap de cuina i deixeu-lo reposar entre 12 i 18 hores en un lloc tranquil i sense corrents d’aire. Un cop hagi reposat, és el moment de fer el plec. Poseu una mica de farina a la taula i aboqueu-hi la massa a sobre. Esteneu-la suaument amb les mans picant una mica, per tal d’aplanar-la i procediu a plegar-la de tal manera que formeu una bola més petita portant els quatre extrems de la massa cap al centre (doblegueu la massa de dalt a passat el centre i de baix al “nou dalt” i seguidament de la dreta a passat el centre i de l’esquerra a la “nova dreta”). Deixeu que la massa reposi dues hores més, deixant la part plegada a sota , embolicada sense apretar amb un drap (si poseu una mica de farina sobre el drap, la massa no s’enganxarà). Passada la primera hora de repòs, poseu la cocotte amb tapa dins el forn i enceneu-lo a 220ºC. Quan hagi passat la segona hora, poseu el pa dins l’olla (posant la part plegada que havia quedat a sota ara com a part superior) i coeu-lo 30 minuts amb tapa i 15 minuts sense.

Aquest pa queda boníssim fet en cocotte, però de fet es pot coure en qualsevol recipient amb tapa que pugui anar al forn. Jo al principi el feia dins d’una olla d’acer inoxidable i descargolava l’agafador de la tapa perquè tenia una peça de plàstic. També hi ha qui el fa dins de recipients de pyrex amb tapa. Ara el faig, com podeu veure en una de les fotos, en una cocotte de Le Creuset i el resultat realment és espectacular.

*La quantitat d’aigua de la recepta amb la qual vaig començar era 300ml. Quanta més aigua posem a la massa, més esponjosa serà la molla del pa, i els forats seran més grossos. Amb més aigua, però, la massa serà més difícil de treballar. Jo he anat provant, de 300ml a 380ml. Amb 380ml queda una molla boníssima, però fer el plec és gairebé impossible i el que és impossible del tot és netejar el drap sobre el qual es deixa reposar la massa després del plec. Crec que 325ml és una bona mida pel que fa a l’equilibri entre una bona molla i la possibilitat de treballar de forma còmoda la massa.

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever