Arxius | Setembre, 2012

Redescoberta de les crestes

8 set.

En el camp de la gastronomia, això de viure en un altre país provoca que et tornis fan de coses que mai hauries dit. I no em refereixo a descobertes de nous productes o de plats de la terra d’acollida. Parlo del dia en que entres en una botiga, veus un producte o plat de la teva terra i dius: ostres, mira!!! tenen tal! I per uns instants, et fas fan de l’aliment, producte o plat, encara que a Catalunya no t’hagués dit gaire res.

Relativament a prop de casa hi ha un supermercat amb productes catalans, espanyols, italians i portuguesos. Hi vas amb la idea de comprar un fuet, que el tenen bo, i surts amb una bossa plena de productes coneguts, simplement perquè t’ha fet gràcia veure’ls allà, després de tan de temps: galetes maria, sugus, o fins i tot, el nostre postre de l’altre dia, coco gelat. Un cop a casa, i mentre el coco et torna, veus que has tornat a ser víctima de la nostàlgia i recordes que de fet, aquell coco gelat, del que fa un parell d’hores parlaves a la teva parella com si fos el millor gelat del món, tampoc no t’agradava tant.

A vegades, però, l’estar fora de casa et porta a redescobrir coses que realment sí que valen la pena. El cas és que a mi, de petita, les crestes, no m’agradaven gaire. Però un dia, en un atac de nostàlgia (veient-ne de congelades al supermercat del que us parlava), em van venir ganes de fer-ne. El problema: a casa sempre s’havien fet fent servir les Obleas La Cocinera i a Alemanya no en venen. De manera que vaig buscar com fer la massa, vaig fer algun farcit diferent del de tonyina, ou dur i olives que fèiem a casa i va ser així com vaig descobrir que m’encanten les crestes (molt conegudes també com a empanadilles). I és que, el que no m’agradava de les crestes, era la massa!

Ingredients:

Per a la massa (per 12 – 16 crestes):

200 g de farina

100 ml d’aigua

1/2 tasseta de cafè d’oli

Sal

Pel farcit d’avui:

2 pastanagues

2 carbassons

Formatge gouda

Per començar farem la massa. Poseu en un bol tots els ingredients i amasseu-los fins a tenir una massa homogènia. Pot ser que us calgui una mica més de farina, si queda massa enganxosa. Deixeu reposar la massa en un bol a la nevera.

Per a fer el farcit, talleu la pastanaga i el carbassó a dauets molt petits. Poseu una mica d’oli en una paella i quan sigui ben calent aboqueu-hi la verdura. Deixeu-ho coure a foc viu (per evitar que tregui aigua i faci suc) uns 5 minuts i quan estigui llest reserveu-ho en un bol. Deixeu refredar la verdura.

Talleu el formatge a dauets de la mateixa mida, i quan la verdura ja no sigui calenta, afegiu-hi el formatge. Saleu la barreja.

Aneu agafant porcions de la massa i estireu-la amb un corró. Amb un bol i un ganivet, talleu la massa en cercle. Poseu una mica del farcit sobre la massa, doblegueu-la per la meitat i tanqueu-la, amb l’ajuda d’una forquilla o fent plecs (a la foto podeu veure tant les tancades amb forquilla com amb plecs). Si la massa us ha quedat més aviat seca, potser us va bé passar un dit mullat amb aigua per la vora de la massa perquè s’enganxi al plegar-la. Repetiu el procediment fins a tenir totes les crestes fetes i, finalment, pinteu-les amb una mica d’ou batut (amb un rajolí d’aigua).

Enforneu-les a 200ºC durant uns 8-10 minuts.

Les crestes es poden farcir de qualsevol cosa, de verdura que ha sobrat de l’àpat anterior, de carn, de peix, o per exemple, de la salsa de ricotta i espinacs que vaig penjar fa un parell de setmanes. Fins i tot, poden tenir un farcit dolç. Què, en fem unes de xocolata i plàtan?

Crema de blat de moro

5 set.

Aquí fa dies que ve de gust una sopa calentona. De tant en tant, surt el sol, i la calor, que gairebé sorprèn, t’agafa quan vas pel carrer amb jaqueta i mocador. Tot i així, amb aquest temps ennuvolat i fresquet, com us deia, aquí ve de gust una sopeta com la d’avui:

Ingredients:

600 ml de brou de verdures o d’aigua

1 llauna de blat de moro (uns 300 g)

1 cullerada sopera de midó de blat de moro (maizena)

125 ml de crema de llet

Sal

Poseu a bullir el caldo o l’aigua i quan bulli, afegiu-hi el blat de moro ben escorregut. Deixeu que bulli un parell de minuts. Seguidament, tritureu-ho amb el minipimer i passeu la crema per un colador perquè quedi ben fina.
Barregeu el midó de blat de moro amb dues cullerades soperes d’aigua, vigilant que no quedin grumolls, i afegiu-ho a la crema. A continuació, afegiu-hi la crema de llet, i torneu-ho a posar al foc perquè torni a arrencar el bull. Finalment, rectifiqueu de sal.

 

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever