Arxius | Octubre, 2012

Un pa alemany amb llavors

19 oct.

Entre altres coses, Alemanya és famosa pels seus pans. Sobretot, deixant de banda bretzels i tot tipus de panets, són famosos els pans foscos, amb molts cereals i llavors. A mi el món del pa m’apassiona i, sovint, a la cua de la fleca, em quedo embadalida mirant tota aquella varietat de pans. Trobo fascinant que partint de molt pocs ingredients, s’aconsegueixi tanta varietat d’un producte amb un nom comú, però que els components del grup s’assemblen tant com un ou a una castanya.

Els pans foscos solen ser més secs que els pans blancs. El sègol, tot sovint part principal dels pans foscos, té menys gluten que el blat i per tant, les masses fetes amb sègol són menys elàstiques, i els pans menys esponjosos. Les masses de sègol s’han d’acidificar per inactivar les amilases que conté, que en cas contrari, no permetrien que la massa pugés. Per acidificar-la es pot fer o bé amb una massa mare de sègol o bé, com he fet en aquest cas, amb extracte de massa mare de sègol.

Ingredients:

140 g d’espelta*

140 g de sègol*

220 g de blat*

400 ml d’aigua tèbia

10 g de sal

1 cullerada sopera de mel

1 cullerada de cafè d’extracte de massa mare de sègol**

2 grams de llevat sec

Sèsam, pipes de gira-sol,…

*A casa tenim un molí de farina i, per fer pa, molem directament els cereals. La recepta també es pot fer amb la mateixa quantitat de farina integral. A més, les mides que us he posat, són només una proposta. El millor és anar canviant les proporcions segons el que tinguem a casa i el que vulguem fer amb el pa.

**L’extracte de massa mare de sègol, per si no el coneixeu, és això. Suposo que a Catalunya ho podreu trobar amb reltiva facilitat a botigues biològiques.

La millor manera per a fer aquesta massa és fer-la amb un robot de cuina (o bé amb una batedora de varetes amb els ganxos d’amassar). Poseu tots els ingredients al bol de l’amassadora i ho deixeu que s’amassi uns 10 minuts. Amb una llengua de pastisseria, retireu la massa que haurà quedat a les parets del bol i poseu-la al mig del bol, formant una espècie de bola. Com que la massa és força pastosa, no us recomano treballar-la amb les mans, sinó simplement, amb la llengua pastissera, fer que la massa quedi apilonada al mig. Tapeu el bol amb un drap i deixeu reposar la massa fins que dobli de volum en un lloc tranquil.

Un cop la massa ha pujat, hi aboqueu el sèsam i les llavors de gira-sol (o qualsevol altra llavor que vulgueu) i ho amasseu altre cop amb la màquina (no gaire estona, just que quedin ben integrades les llavors). Seguidament, poseu la massa en un motlle rectangular* untat amb mantega, tapeu-lo i deixeu que la massa torni a pujar mitja horeta. Mentrestant, escalfeu el forn a 220ºC.

Finalment, quan el forn estigui calent, i la massa hagi pujat dins el motlle aproximadament una tercera part del seu volum, poseu el motlle amb tapa al forn uns 3/4 d’hora.

Com veieu és ben fàcil de fer. Amb llevat pel blat i l’espelta (tot i que l’espelta també agraeix molt que hi hagi l’extracte de massa mare) i amb l’extracte de massa mare pel sègol, el pa puja i queda humit i tendre.

*Nosaltres tenim uns motlles de pa com aquests. També podeu fer servir un motlle de pastís rectangular i fer-vos una tapa amb unes quantes làmines de paper d’alumini.

Amanida d’albergínia i mango

3 oct.

Fa poc que hem tornat de vacances, i en arribar a casa, ens hem trobat que la tardor ja s’ha instaurat del tot a Munic. El sol segueix fent acte de presència cada dia, però ja no escalfa com a l’estiu i, quan surts de bon matí de casa, agraeixes dur un gorro que et tapi les orelles.

Abans de començar amb la recepta d’avui, m’agradaria donar les gràcies a la Roser del Món Paral·lel. Fa un parell de setmanes, a l’apartat “El bloc del dissabte” del seu bloc, va dedicar una entrada a aquest bloc, cosa que em va fer molta il·lusió. Si voleu veure l’entrada, la trobareu aquí. Com li vaig escriure al seu bloc, no m’hagués pensat mai que començar a escriure un bloc em duria a conèixer gent tant interessant a través de la xarxa, o com en diu ella, del món paral·lel. I com que sé que li agraden les verdures, per donar-li les gràcies, vull dedicar-li aquesta entrada amb aquesta amanida que avui, acompanyem de gambes, que sé que també li agraden molt. Gràcies, Roser!

L’amanida que us proposo avui tant és bona tant freda com tèbia, de manera que és un molt bon entrant per a la tardor.

Ingredients:

1 albergínia

1/2 mango (o un de sencer si és petit)

Coriandre fresc

Vinagre balsàmic de Mòdena

Oli, sal i pebre

 

Gambes

Flor de sal

 

Talleu l’albergínia a dauets petits. Coeu-los amb una mica d’oli a foc viu, de manera que no perdin aigua i quedin com bullits, sinó enrossits. Mentre s’està coent l’albergínia, talleu el mango també a dauets de la mateixa mida, i poseu-los en un bol. Un cop l’albergínia sigui cuita, aboqueu-la també al bol i afegiu-hi coriandre picat. Salpebreu l’amanida i finalment afegiu-hi un raig d’oli i un rajolí de vinagre de Mòdena (molt poc). Remeneu bé i ja tindreu llesta l’amanida.

Avui acompanyem l’amanida amb gambes, que hem cuit a foc ben viu amb una mica d’oli a la paella. Un cop cuites, afegiu-hi una mica de flor de sal per sobre i un rajolí d’un bon oli d’oliva.

 

 

 

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever