Arxius | gener, 2013

La meva Gertrudis

21 gen.

Ahir el bloc va superar les 1000 visites! I com que em sembla que aquesta fita virtual s’ha de celebrar, avui us porto un pastís molt de la xarxa: la tortuga Gertrudis! Segur que l’heu vist ja a molts blocs. Fa uns quants dies la vaig fer com a pastís d’aniversari i la veritat és que va tenir molt d’èxit entre els menuts, però també entre els no tan menuts! Així doncs, comencem amb “la meva Gertrudis”.

Tortuga Gertrudis

Ingredients:

Per al braç de gitano: 

Aquest cop, per fer el braç de gitano, vaig provar la recepta de Mercado CalabijoVa quedar realment molt bo i esponjós. Allà hi trobareu la recepta. Jo la vaig fer de la manera que expliquen. L’únic canvi que vaig fer va ser afegir a la massa final una cullerada de postres de cacau en pols (sense sucre) per a fer que la massa no quedés de color groc sinó d’un color beix o marró molt claret.

Per al farcit del braç de gitano:

200 g de nata per muntar

100 g de xocolata de postres (en el meu cas, Valrhona Guanaja 70%)

Per al farcit del pastís (mousse de xocolata):

500 g de nata per muntar

350 g de xocolata de postres (Valrhona Guanaja 70%)

4 clares d’ou

150 g de llet

4 fulles de gelatina

50 g de sucre

Un polsim de sal

Per a decorar la Getrudis:

3 panets de llet

Una mica de xocolata de postres

Un cop tingueu fet (i refredat) el braç de gitano seguint els passos que expliquen a Mercado Calabijo, el farciu amb la trufa que haureu preparat simplement desfent la xocolata al bany maria, deixant-la refredar un parell de minuts i afegint-la a la nata muntada amb molt de compte perquè no baixi la nata.

Un cop tingueu el braç de girano farcit, el talleu a làmines d’1 cm de gruix. Poseu paper film en un bol d’uns 20-25 cm de diàmetre i aneu colocant-hi a sobre les làmines de braç de gitano de manera que es vagi formant la carcassa de la tortutga. Us en han de sobrar, per tapar després el farcit.

Carcassa Gertudis

Per a fer la mousse, desfeu la xocolata al bany maria, i un cop desfeta, deixeu-la refredar també uns quants minuts. Poseu les làmines de gelatina a remullar en 50 g de llet freda. Bateu les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Quan comencin a estar muntades, aneu afegint-hi el sucre i acabeu de muntar-les que quedin ben fermes. Munteu també, a part, la nata.

Escalfeu els 100 g de llet restants i just abans que arrenqui el bull, retireu-la del foc i afegiu hi les fulles de gelatina (amb la llet). Remeneu molt bé perquè la gelatina es disolgui completament.

És el moment de començar a ajuntar-ho tot per fer la mousse. Barregeu la llet (amb la gelatina) amb la xocolata. Seguidament, aneu-hi afegint progressivament la nata muntada amb moviments suaus perquè la nata no baixi més del compte. Finalment, aneu-hi tirant també progressivament les clares muntades fent moviments molt suaus per integrar-les sense que perdin volum.

Aboqueu la mousse dins la carcassa de la tortuga fins a gairebé omplir-la. Poseu les làmines de braç de gitano sobre la mousse. Amb el film transparent que penja per les bandes del bol, tapeu amb compte la tortuga i poseu-la a la nevera tota la nit.

Gertrudis feta

L’endemà, quan la vulgueu servir, talleu els panets de llet i claveu-los amb escuradents a la tortuga tot fent les potetes, el cap i la cua. Amb una mica de xocolata de postres desfeta al bany maria i un escuradents, dibuixeu-li els ulls i la boca.

Gertrudis espelmes

Amb les mides que us he indicat, a mi em va sobrar una mica de mousse, però vaig preferir no fer curt. No hi fa res, va volar igual. Per una recepta com aquesta, on la xocolata hi té un paper tan gran, crec que és molt important fer servir una bona xocolata. Realment, les xocolates de la casa Valrhona, si bé cares, són impressionants. Com que la xocolata era boníssima, vaig optar per posar menys sucre del normal i fer, per dir-ho d’alguna manera, una mousse de xocolata més aviat per adults que per nens: menys dolça i amb un gust de xocolata més intens. Si voleu que la mousse quedi més dolça, simplement hi haureu d’afegir més sucre…

Anuncis

Boletes de salmó i gambes amb amanida de pastanaga

20 gen.

Avui us porto una recepta amb un toc asiàtic. Un plat polifacètic que podeu servir com a entrant, com a plat principal, per picar o us el podeu fins tot endur si marxeu a dinar fora, tant si el podeu reescalfar com si no (tot i que acabades de fer són quan són més bones).

Boletes de gamba i salmó amb amanida de pastanaga

Una idea per servir-les és ajuntar-les de dues en dues amb un bastonet, com a la foto.

Ingredients:

Per a l’amanida:

400 g de pastanagues

2 cullerades soperes de sèsam

2 cullerades soperes d’oli de sèsam

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

1 cullerada de xarop d’atzavara (o mel)

3 cullerades soperes de tamari (molt semblant a la salsa de soja i sense gluten)

 

Per a les boletes:

200 g de llom de salmó fresc

250g de gambes (crues i netes)

1 ou

2 cullerades soperes de farina de cigró

30 g de gingebre

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

sal

coriandre fresc

oli d’oliva

Començarem preparant l’amanida. Peleu les pastanagues i talleu-les a cintes molt primes. Jo ho vaig fer amb el mateix pelador i ajudant-me d’un broqueta de fusta cap al final de cada pastanaga. En una paella sense oli, torreu una mica el sèsam. Per a fer la vinagreta, barregeu bé en un bol el suc i la pell ratllada de la llima (per això millor si és de cultiu biològic, per evitar una pell que hagi estat manipulada, encerada, etc.), el bitxo picat molt finet, la salsa tamari, el xarop d’atzavara i l’oli de sèsam. Com que la salsa tamari ja és salada, no ens caldrà afegir sal. Afegiu el sèsam torrat i la vinagreta al bol de la pastanaga, remeneu i reserveu.

Per a fer les boletes, talleu les gambes a trossos i piqueu-les amb la picadora elèctrica, però sense que quedin fetes puré. Ja va bé trobar després trossets més grans de gamba i de salmó a les boletes. Poseu les gambes picades en un bol i piqueu, de la mateixa manera, el salmó. Afegiu el salmó al bol on hi ha les gambes.

Afegiu a la barreja el suc i la pell ratllada de l’altra llima, el gingebre pelat i ratllat, el coriandre i el bitxo picats ben fins, l’ou, la farina de cigró i la sal. Barregeu bé la massa.

Poseu una mica d’oli en una paella i aneu-hi posant boletes de la massa. Un cop estiguin fetes d¡una banda, les gireu. Tan bon punt estiguin enrossides de les dues bandes ja les tindreu llestes. Aquestes boletes es couen força ràpid i si les feu massa us poden quedar massa seques.

Són, com veieu, realment fàcils i de fer i queden molt bé. Bon profit!

Crema de porro i poma

18 gen.

Fullejant un llibre de sopes en una de les llibreries més grans de la ciutat, vaig veure una crema de porros i poma. La crema, a part d’aquests dos ingredients, també portava garam masala i força ingredients més, que no recordo. Ahir, a l’hora de fer el sopar, vaig pensar en provar aquesta combinació, però sense gaire complicacions, fent una crema senzilla i ràpida.

Crema de porro i poma

Ingredients:

1 porro gran

2 pomes mitjanetes (més aviat àcides)

margarina

sal i pebre

1 cullerada de suc de llimona (opcional)

Netegeu bé el porro per eliminar tota la sorra que pugui tenir i talleu-lo a rodanxes. Jo vaig utilitzar gairebé tot el porro, també la part més verda, eliminant només alguna part més seca de la punta i les arrels. Peleu les pomes i talleu-les a bocins, no cal que siguin gaire petits.

Poseu la margarina en una olla i un cop s’hagi desfet, afegiu-hi el porro, la poma i sal, remeneu, i deixeu sofregir una miqueta, sense que agafi color. Un cop hagi sofregit uns quants minuts, afegiu-hi aigua bullint, just per cobrir la verdura. Deixeu-ho coure uns quants minuts i, quan ho hagueu retirat del foc, tritureu-ho tot amb la batedora elèctrica. Si us ha quedat massa espessa, hi podeu afegir més aigua calenta.

La poma no només dóna a la crema un puntet molt bo, sinó que fa que la textura de la crema millori, que quedi més espessa, com si hi haguéssiu posat patata.

Llet d’avellanes

13 gen.

L’altre dia, davant els prestatges d’un supermercat, a la zona de les llets animals i vegetals, em vaig passar una bona estona estudiant-les. En volia comprar una de diferent, i que pogués prendre. Primera premissa: No puc beure ni llet de vaca, ni de soja. Puc prendre tant llet de cabra com d’ovella, però, després d’haver-ne provat de diverses marques, prefereixo deixar les racions diàries de làctics de cabra o d’ovella per als formatges, que m’agraden més (diguem que de les provatures de les últimes setmanes, el cafè amb llet de cabra no passarà a formar part del meu nou top ten). Segona premissa: He de reduir a un mínim molt mínim el consum de cereals i si en menjo, han de ser sense gluten. Aquesta premissa fa que, els cereals, es converteixin en un plat extra (un esmorzar de cap de setmana, un plat amb arròs si he de menjar fora…), però, per tant, és millor evitar les llets de cereals. Descartades doncs, les llets de civada, arròs, espelta,…

Queden doncs, les llets de fruits secs. Quan vaig haver trobat una llet d’ametlles i una d’avellanes sense soja, ni arròs, ni cap altre cereal, em vaig adonar que totes duen additius, sobretot, espessidors i edulcorants amb noms estranys. Així que vaig decidir caminar fins a una altra prestatgeria del supermercat, i agafar un paquet d’avellanes.

Avellanes i mel

A casa d’una amiga vaig trobar un llibre que parlava, entre altres coses, de les llets vegetals i donava un parell de receptes, la que em va agradar més era ben fàcil: avellanes, aigua, mel i un polsim de sal. Vaig provar de fer-la directament amb menys mel de la que deia la recepta (aquestes llets acostumen a ser força dolces) i el resultat va ser el següent:

Ingredients:

100 g d’avellanes

600 ml d’aigua

1 cullerada sopera de mel (a poder ser dura)

1 polsim de sal

Poseu les avellanes en un bol amb aigua i deixeu-les remullant tota la nit. L’endemà, poseu en un recipient alt les avellanes escorregudes, la mel, la sal i 200 ml de l’aigua. Tritureu-ho bé amb una batedora elèctrica. Un cop estigui ben triturat, aneu afegint els 400 ml d’aigua a poc a poc, sense deixar de batre. Coleu el líquid i ja tindreu la llet d’avellana llesta, que aguanta ben bé uns 6 dies a la nevera.

Llet d'avellanes

Si teniu Thermomix, segurament podreu triturar molt millor les avellanes. Si no, quan afegiu la segona part de l’aigua, podeu no afegir-la tota, colar la barreja i tornar a triturar les restes amb l’aigua sobrant i colar finalment de nou el líquid que us queda. Tot i així, no cal que llenceu les restes de les avellanes; nosaltres ahir les vam fer servir com a farcit per a creps (amb sucre) i per a fer pa (com si fos una farina més i posant proporcionalment una mica menys d’aigua ja que les restes d’avellana, per més que les expremeu, no són tan seques com la farina).

Queda una beguda dolceta i que passa molt bé. Ah! i se’n pot fer cafè amb llet (d’avellanes)!

Davant l’adversitat, imaginació! o base de pizza sense farina

5 gen.

Bon any a tothom!

Fa cosa d’un mes, i per motius de salut, he hagut de deixar de menjar una sèrie de coses entre les que destaco els cereals, les patates, els làctics de vaca, la carn de vedella i els sucres refinats. I com que mai m’ha fet mandra inventar i provar coses noves, ahir vaig modificar una recepta que vaig trobar en un fòrum alemany i vaig fer una pizza que no duu cap de les coses que no puc menjar. La recepta que us porto avui pot sonar molt estranya, però el resultat és espectacular. Em sembla que ahir, amb aquesta recepta, vam descobrir el nou sopar dels divendres (i de fet, espero que de qualsevol altre dia de la setmana..)!

Pizza amb base de coliflor

Pizza de coliflor feta

Ingredients (per a la base): (per a 2 persones)

200 g de “sèmola” de coliflor

100 g de formatge ratllat (en el meu cas, de cabra)

2 ous

1 gra d’all

sal

oli d’oliva

 

Per a aquesta recepta només ens calen les “floretes” de la coliflor, és a dir, sense tronquets. No llenceu els troncs sobrants de la coliflor, els podeu aprofitar per fer una crema o per qualsevol altra recepta. A la foto següent podeu veure fins on podeu aprofitar la coliflor per aquesta recepta (si agafeu massa part de tronc, la sèmola no quedarà bé).

Coliflor per base de pizza

 

Poseu les floretes en una picadora i piqueu-les fins que quedin com si fóssin sèmola. Si no tinguéssiu picadora, també podeu fer servir un ratllador per desgranar la coliflor.

"Sèmola" de coliflor

A continuació, emboliqueu aquesta sèmola amb paper de plata, fent un paquetet i poseu-la al forn uns 10 minuts a 200 graus. No hi poseu gens d’aigua, amb la pròpia humitat de la coliflor ja courà la coliflor i farà que no s’enganxi i quedi com una espècie de cuscús.

Mentrestant, ratlleu els 100 grams de formatge. Un cop hagueu tret la coliflor del forn, aboqueu-la en un bol gran i afegiu-hi un gra d’all picat, un bon pessic de sal, el formatge ratllat i els ous. Si els ous són molt grans, potser només us en cal un. Barregeu-ho bé i veureu que us queda una massa espessa (però que no es pot treballar amb les mans).

Aboqueu la massa sobre d’una plata amb paper de forn i amb una cullera esteneu-la per formar la base de la pizza. Poseu un rajolí d’oli per sobre, que ajudarà a torrar una mica la base i enforneu-la a 230 graus fins que comenci a estar torradeta.

Base pizza

Traieu la base de pizza del forn i ja la tindreu a punt la base per fer la vostra pizza preferida. En aquest cas, com veieu, hi hem escampat un parell de cullerades de salsa de tomàquet i hi hem posat per sobre xampinyons, tomàquet, ceba, pebrot, olives i una mica de formatge ratllat (no en cal gaire, ja que la massa ja en duu). Només l’haureu d’enforar un parell de minuts més. Nosaltres hem fet una pizza vegetariana, però podeu posar-hi el que vulgueu. L’única cosa que no us recomano és salsitxa o qualsevol carn que s’hagi de coure, ja que quan torneu a enfornar la pizza, tardarà ben pocs minuts ens estar llesta.

Tall de pizza de coliflor

Espero que us atreviu a provar aquesta pizza! Bon profit!

 

 

 

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever