Davant l’adversitat, imaginació! o base de pizza sense farina

5 gen.

Bon any a tothom!

Fa cosa d’un mes, i per motius de salut, he hagut de deixar de menjar una sèrie de coses entre les que destaco els cereals, les patates, els làctics de vaca, la carn de vedella i els sucres refinats. I com que mai m’ha fet mandra inventar i provar coses noves, ahir vaig modificar una recepta que vaig trobar en un fòrum alemany i vaig fer una pizza que no duu cap de les coses que no puc menjar. La recepta que us porto avui pot sonar molt estranya, però el resultat és espectacular. Em sembla que ahir, amb aquesta recepta, vam descobrir el nou sopar dels divendres (i de fet, espero que de qualsevol altre dia de la setmana..)!

Pizza amb base de coliflor

Pizza de coliflor feta

Ingredients (per a la base): (per a 2 persones)

200 g de “sèmola” de coliflor

100 g de formatge ratllat (en el meu cas, de cabra)

2 ous

1 gra d’all

sal

oli d’oliva

 

Per a aquesta recepta només ens calen les “floretes” de la coliflor, és a dir, sense tronquets. No llenceu els troncs sobrants de la coliflor, els podeu aprofitar per fer una crema o per qualsevol altra recepta. A la foto següent podeu veure fins on podeu aprofitar la coliflor per aquesta recepta (si agafeu massa part de tronc, la sèmola no quedarà bé).

Coliflor per base de pizza

 

Poseu les floretes en una picadora i piqueu-les fins que quedin com si fóssin sèmola. Si no tinguéssiu picadora, també podeu fer servir un ratllador per desgranar la coliflor.

"Sèmola" de coliflor

A continuació, emboliqueu aquesta sèmola amb paper de plata, fent un paquetet i poseu-la al forn uns 10 minuts a 200 graus. No hi poseu gens d’aigua, amb la pròpia humitat de la coliflor ja courà la coliflor i farà que no s’enganxi i quedi com una espècie de cuscús.

Mentrestant, ratlleu els 100 grams de formatge. Un cop hagueu tret la coliflor del forn, aboqueu-la en un bol gran i afegiu-hi un gra d’all picat, un bon pessic de sal, el formatge ratllat i els ous. Si els ous són molt grans, potser només us en cal un. Barregeu-ho bé i veureu que us queda una massa espessa (però que no es pot treballar amb les mans).

Aboqueu la massa sobre d’una plata amb paper de forn i amb una cullera esteneu-la per formar la base de la pizza. Poseu un rajolí d’oli per sobre, que ajudarà a torrar una mica la base i enforneu-la a 230 graus fins que comenci a estar torradeta.

Base pizza

Traieu la base de pizza del forn i ja la tindreu a punt la base per fer la vostra pizza preferida. En aquest cas, com veieu, hi hem escampat un parell de cullerades de salsa de tomàquet i hi hem posat per sobre xampinyons, tomàquet, ceba, pebrot, olives i una mica de formatge ratllat (no en cal gaire, ja que la massa ja en duu). Només l’haureu d’enforar un parell de minuts més. Nosaltres hem fet una pizza vegetariana, però podeu posar-hi el que vulgueu. L’única cosa que no us recomano és salsitxa o qualsevol carn que s’hagi de coure, ja que quan torneu a enfornar la pizza, tardarà ben pocs minuts ens estar llesta.

Tall de pizza de coliflor

Espero que us atreviu a provar aquesta pizza! Bon profit!

 

 

 

Per un any ben dolç… Sauce caramel

31 des.

Avui us porto una cosa ben dolça per començar l’any: Sauce caramel. És una recepta d’uns amic francesos i la crema en qüestió es pot menjar amb pa, com si fós una crema de xocolata, o es pot afegir als iogurts, pastissos, etc.

Sauce caramel

Ingredients:

250 g de sucre (jo ho he fet amb sucre moreno)

80 ml d’aigua

200 g de mantega + 1/2 cull. de cafè de sal (o bé 200 g de mantega amb sal)

120 ml de crema de llet

La recepta és ben senzilla. Només haureu d’anar amb compte amb el caramel, que no us quedi ni massa poc fet (no tindrà gust de caramel) ni massa fosc, que llavors tindrà un gust massa amargant.

Poseu el sucre i l’aigua en una cassola i deixeu, sense remenar, que es faci el caramel. Aneu-lo vigilant de tant en tant, perquè no es torni massa fosc. Mentrestant, barregeu la mantega amb la sal.

Quan el caramel estigui al punt, retireu-lo del foc i afegiu-hi, sense parar de remenar, la crema de llet. Torneu a posar la cassola al foc, per cosa de mig minut (sense deixar de remenar). Retireu la cassola del foc i deixeu reposar un parell de minuts. Finalment, aneu afegint a la crema la mantega a culleradetes no gaire grans, sense deixar de remenar. Un cop hagueu incorporat tota la mantega a la massa, poseu la crema en pots i tanqueu-los. Quan siguin freds, podreu posar la crema a la nevera, que s’endurirà i tindrà textura de crema. Podeu guardar aquesta crema força temps a la nevera, si és que no us la mengeu abans!

Des de la Cuina de Fireta us desitgem un molt bon any nou, ple de felicitat i bona cuina!

Primeres galetes de Nadal

2 des.

Corona d'advent

Avui és el primer diumenge d’Advent. Aquí a Alemanya encara se celebra. Gairebé a totes les cases hi ha un Adventskranz, una corona d’Advent, amb quatre espelmes. Avui hem encès la primera, diumenge vinent ja encendrem la segona i així fins que, quan falti ben poc per Nadal, tindrem totes les espelmes de la corona enceses. El primer dia d’Advent marca també el tret de sortida de les festes nadalenques. Per això, avui, us porto una recepta d’una cosa que no falta a cap llar alemanya en aquestes èpoques: les galetes. Val a dir, però, que aquesta recepta no és pas una recepta de galetes alemanyes, sinó que són tretes d’una revista de cuina catalana, tot i que he modificat la recepta.

Galetes de panses

Galetes de panses

Ingredients:

150 g de panses

3 ous

100 g de mantega tova

125 g de sucre

200 g de farina

llet

 

Per començar, poseu les panses en un bol i cobriu-les de llet perquè s’estovin. Deixeu la mantega fora de la nevera perquè s’estovi (no ha de ser líquida, només tova).

Barregeu molt bé el sucre amb la mantega, fins que quedi una pasta blanca. Llavors, afegiu-hi els ous batuts, d’un en un. Afegiu una mica de la farina a la massa, per ajudar-la a lligar. Poseu a la barreja les panses, sense llençar la llet (no hi fa res que caigui llet a la barreja, però no la tireu tota dins la massa). Poseu la farina sobrant i remeneu bé. Finalment, aneu afegint llet a la massa fins que tingui una textura com la de la pasta per a fer lioneses, mi massa líquida, ni massa dura. (Si la massa us queda líquida, afegiu-hi una mica més de farina).

Amb una cullera de postres, feu muntanyetes en una safata de forn amb paper de forn a sobre. Separeu bé les muntanyetes les unes de les altres. Quan les poseu al forn, s’aplanaran i si estan molt juntes es fondran les unes amb les altres. (Haureu de fer més d’una fornada)

Finalment, poseu-les a la part superior del forn a 180ºC i deixeu-les-hi fins que siguin daurades.

Magdalenes salades

14 nov.

Fa cosa d’un any vaig descobrir el bloc de cuina Dit i Fet que m’agrada molt i segueixo regularment. Un dia hi vaig veure una recepta que vaig fer de seguida perquè m’anava molt bé. Havia quedat per dinar a casa d’una amiga: ella feia l’amanida, jo duia alguna cosa ràpida. La recepta en qüestió era aquest pastís salat. La vaig canviar una mica (la nevera manava). Com que volia anar ràpid, vaig pensar en posar la massa en motlles de magdalena perquè la cocció al forn fos més ràpida. I així vain néixer aquestes magdalenes que s’han convertit en un clàssic dels dinars o sopars ràpids i que s’han de deixar preparats.

Ingredients:

160 grams de farina integral d’espelta (també es pot fer amb blat o amb farina refinada)
3 ous
60 ml l’oli
75 ml de llet
1 culleradeta d’impulsor (royal)
75 gr. d’olives negres trossejades
100 gr. de pernil dolç tallat petit
100 gr. de formatge (en aquest cas: cheddar) tallat petit

Barregeu la farina amb l’impulsor. Bateu els ous i seguidament, barregeu-los amb la farina. Afegiu-hi l’oli i la llet.
Finalment, afegiu-hi el pernil, les olives i el formatge. Poseu la massa en motlles de magdalena i poseu-los al forn a 180ºC.

Un pa alemany amb llavors

19 oct.

Entre altres coses, Alemanya és famosa pels seus pans. Sobretot, deixant de banda bretzels i tot tipus de panets, són famosos els pans foscos, amb molts cereals i llavors. A mi el món del pa m’apassiona i, sovint, a la cua de la fleca, em quedo embadalida mirant tota aquella varietat de pans. Trobo fascinant que partint de molt pocs ingredients, s’aconsegueixi tanta varietat d’un producte amb un nom comú, però que els components del grup s’assemblen tant com un ou a una castanya.

Els pans foscos solen ser més secs que els pans blancs. El sègol, tot sovint part principal dels pans foscos, té menys gluten que el blat i per tant, les masses fetes amb sègol són menys elàstiques, i els pans menys esponjosos. Les masses de sègol s’han d’acidificar per inactivar les amilases que conté, que en cas contrari, no permetrien que la massa pugés. Per acidificar-la es pot fer o bé amb una massa mare de sègol o bé, com he fet en aquest cas, amb extracte de massa mare de sègol.

Ingredients:

140 g d’espelta*

140 g de sègol*

220 g de blat*

400 ml d’aigua tèbia

10 g de sal

1 cullerada sopera de mel

1 cullerada de cafè d’extracte de massa mare de sègol**

2 grams de llevat sec

Sèsam, pipes de gira-sol,…

*A casa tenim un molí de farina i, per fer pa, molem directament els cereals. La recepta també es pot fer amb la mateixa quantitat de farina integral. A més, les mides que us he posat, són només una proposta. El millor és anar canviant les proporcions segons el que tinguem a casa i el que vulguem fer amb el pa.

**L’extracte de massa mare de sègol, per si no el coneixeu, és això. Suposo que a Catalunya ho podreu trobar amb reltiva facilitat a botigues biològiques.

La millor manera per a fer aquesta massa és fer-la amb un robot de cuina (o bé amb una batedora de varetes amb els ganxos d’amassar). Poseu tots els ingredients al bol de l’amassadora i ho deixeu que s’amassi uns 10 minuts. Amb una llengua de pastisseria, retireu la massa que haurà quedat a les parets del bol i poseu-la al mig del bol, formant una espècie de bola. Com que la massa és força pastosa, no us recomano treballar-la amb les mans, sinó simplement, amb la llengua pastissera, fer que la massa quedi apilonada al mig. Tapeu el bol amb un drap i deixeu reposar la massa fins que dobli de volum en un lloc tranquil.

Un cop la massa ha pujat, hi aboqueu el sèsam i les llavors de gira-sol (o qualsevol altra llavor que vulgueu) i ho amasseu altre cop amb la màquina (no gaire estona, just que quedin ben integrades les llavors). Seguidament, poseu la massa en un motlle rectangular* untat amb mantega, tapeu-lo i deixeu que la massa torni a pujar mitja horeta. Mentrestant, escalfeu el forn a 220ºC.

Finalment, quan el forn estigui calent, i la massa hagi pujat dins el motlle aproximadament una tercera part del seu volum, poseu el motlle amb tapa al forn uns 3/4 d’hora.

Com veieu és ben fàcil de fer. Amb llevat pel blat i l’espelta (tot i que l’espelta també agraeix molt que hi hagi l’extracte de massa mare) i amb l’extracte de massa mare pel sègol, el pa puja i queda humit i tendre.

*Nosaltres tenim uns motlles de pa com aquests. També podeu fer servir un motlle de pastís rectangular i fer-vos una tapa amb unes quantes làmines de paper d’alumini.

Amanida d’albergínia i mango

3 oct.

Fa poc que hem tornat de vacances, i en arribar a casa, ens hem trobat que la tardor ja s’ha instaurat del tot a Munic. El sol segueix fent acte de presència cada dia, però ja no escalfa com a l’estiu i, quan surts de bon matí de casa, agraeixes dur un gorro que et tapi les orelles.

Abans de començar amb la recepta d’avui, m’agradaria donar les gràcies a la Roser del Món Paral·lel. Fa un parell de setmanes, a l’apartat “El bloc del dissabte” del seu bloc, va dedicar una entrada a aquest bloc, cosa que em va fer molta il·lusió. Si voleu veure l’entrada, la trobareu aquí. Com li vaig escriure al seu bloc, no m’hagués pensat mai que començar a escriure un bloc em duria a conèixer gent tant interessant a través de la xarxa, o com en diu ella, del món paral·lel. I com que sé que li agraden les verdures, per donar-li les gràcies, vull dedicar-li aquesta entrada amb aquesta amanida que avui, acompanyem de gambes, que sé que també li agraden molt. Gràcies, Roser!

L’amanida que us proposo avui tant és bona tant freda com tèbia, de manera que és un molt bon entrant per a la tardor.

Ingredients:

1 albergínia

1/2 mango (o un de sencer si és petit)

Coriandre fresc

Vinagre balsàmic de Mòdena

Oli, sal i pebre

 

Gambes

Flor de sal

 

Talleu l’albergínia a dauets petits. Coeu-los amb una mica d’oli a foc viu, de manera que no perdin aigua i quedin com bullits, sinó enrossits. Mentre s’està coent l’albergínia, talleu el mango també a dauets de la mateixa mida, i poseu-los en un bol. Un cop l’albergínia sigui cuita, aboqueu-la també al bol i afegiu-hi coriandre picat. Salpebreu l’amanida i finalment afegiu-hi un raig d’oli i un rajolí de vinagre de Mòdena (molt poc). Remeneu bé i ja tindreu llesta l’amanida.

Avui acompanyem l’amanida amb gambes, que hem cuit a foc ben viu amb una mica d’oli a la paella. Un cop cuites, afegiu-hi una mica de flor de sal per sobre i un rajolí d’un bon oli d’oliva.

 

 

 

Redescoberta de les crestes

8 set.

En el camp de la gastronomia, això de viure en un altre país provoca que et tornis fan de coses que mai hauries dit. I no em refereixo a descobertes de nous productes o de plats de la terra d’acollida. Parlo del dia en que entres en una botiga, veus un producte o plat de la teva terra i dius: ostres, mira!!! tenen tal! I per uns instants, et fas fan de l’aliment, producte o plat, encara que a Catalunya no t’hagués dit gaire res.

Relativament a prop de casa hi ha un supermercat amb productes catalans, espanyols, italians i portuguesos. Hi vas amb la idea de comprar un fuet, que el tenen bo, i surts amb una bossa plena de productes coneguts, simplement perquè t’ha fet gràcia veure’ls allà, després de tan de temps: galetes maria, sugus, o fins i tot, el nostre postre de l’altre dia, coco gelat. Un cop a casa, i mentre el coco et torna, veus que has tornat a ser víctima de la nostàlgia i recordes que de fet, aquell coco gelat, del que fa un parell d’hores parlaves a la teva parella com si fos el millor gelat del món, tampoc no t’agradava tant.

A vegades, però, l’estar fora de casa et porta a redescobrir coses que realment sí que valen la pena. El cas és que a mi, de petita, les crestes, no m’agradaven gaire. Però un dia, en un atac de nostàlgia (veient-ne de congelades al supermercat del que us parlava), em van venir ganes de fer-ne. El problema: a casa sempre s’havien fet fent servir les Obleas La Cocinera i a Alemanya no en venen. De manera que vaig buscar com fer la massa, vaig fer algun farcit diferent del de tonyina, ou dur i olives que fèiem a casa i va ser així com vaig descobrir que m’encanten les crestes (molt conegudes també com a empanadilles). I és que, el que no m’agradava de les crestes, era la massa!

Ingredients:

Per a la massa (per 12 – 16 crestes):

200 g de farina

100 ml d’aigua

1/2 tasseta de cafè d’oli

Sal

Pel farcit d’avui:

2 pastanagues

2 carbassons

Formatge gouda

Per començar farem la massa. Poseu en un bol tots els ingredients i amasseu-los fins a tenir una massa homogènia. Pot ser que us calgui una mica més de farina, si queda massa enganxosa. Deixeu reposar la massa en un bol a la nevera.

Per a fer el farcit, talleu la pastanaga i el carbassó a dauets molt petits. Poseu una mica d’oli en una paella i quan sigui ben calent aboqueu-hi la verdura. Deixeu-ho coure a foc viu (per evitar que tregui aigua i faci suc) uns 5 minuts i quan estigui llest reserveu-ho en un bol. Deixeu refredar la verdura.

Talleu el formatge a dauets de la mateixa mida, i quan la verdura ja no sigui calenta, afegiu-hi el formatge. Saleu la barreja.

Aneu agafant porcions de la massa i estireu-la amb un corró. Amb un bol i un ganivet, talleu la massa en cercle. Poseu una mica del farcit sobre la massa, doblegueu-la per la meitat i tanqueu-la, amb l’ajuda d’una forquilla o fent plecs (a la foto podeu veure tant les tancades amb forquilla com amb plecs). Si la massa us ha quedat més aviat seca, potser us va bé passar un dit mullat amb aigua per la vora de la massa perquè s’enganxi al plegar-la. Repetiu el procediment fins a tenir totes les crestes fetes i, finalment, pinteu-les amb una mica d’ou batut (amb un rajolí d’aigua).

Enforneu-les a 200ºC durant uns 8-10 minuts.

Les crestes es poden farcir de qualsevol cosa, de verdura que ha sobrat de l’àpat anterior, de carn, de peix, o per exemple, de la salsa de ricotta i espinacs que vaig penjar fa un parell de setmanes. Fins i tot, poden tenir un farcit dolç. Què, en fem unes de xocolata i plàtan?

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever