Tag Archives: amanida

Boletes de salmó i gambes amb amanida de pastanaga

20 gen.

Avui us porto una recepta amb un toc asiàtic. Un plat polifacètic que podeu servir com a entrant, com a plat principal, per picar o us el podeu fins tot endur si marxeu a dinar fora, tant si el podeu reescalfar com si no (tot i que acabades de fer són quan són més bones).

Boletes de gamba i salmó amb amanida de pastanaga

Una idea per servir-les és ajuntar-les de dues en dues amb un bastonet, com a la foto.

Ingredients:

Per a l’amanida:

400 g de pastanagues

2 cullerades soperes de sèsam

2 cullerades soperes d’oli de sèsam

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

1 cullerada de xarop d’atzavara (o mel)

3 cullerades soperes de tamari (molt semblant a la salsa de soja i sense gluten)

 

Per a les boletes:

200 g de llom de salmó fresc

250g de gambes (crues i netes)

1 ou

2 cullerades soperes de farina de cigró

30 g de gingebre

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

sal

coriandre fresc

oli d’oliva

Començarem preparant l’amanida. Peleu les pastanagues i talleu-les a cintes molt primes. Jo ho vaig fer amb el mateix pelador i ajudant-me d’un broqueta de fusta cap al final de cada pastanaga. En una paella sense oli, torreu una mica el sèsam. Per a fer la vinagreta, barregeu bé en un bol el suc i la pell ratllada de la llima (per això millor si és de cultiu biològic, per evitar una pell que hagi estat manipulada, encerada, etc.), el bitxo picat molt finet, la salsa tamari, el xarop d’atzavara i l’oli de sèsam. Com que la salsa tamari ja és salada, no ens caldrà afegir sal. Afegiu el sèsam torrat i la vinagreta al bol de la pastanaga, remeneu i reserveu.

Per a fer les boletes, talleu les gambes a trossos i piqueu-les amb la picadora elèctrica, però sense que quedin fetes puré. Ja va bé trobar després trossets més grans de gamba i de salmó a les boletes. Poseu les gambes picades en un bol i piqueu, de la mateixa manera, el salmó. Afegiu el salmó al bol on hi ha les gambes.

Afegiu a la barreja el suc i la pell ratllada de l’altra llima, el gingebre pelat i ratllat, el coriandre i el bitxo picats ben fins, l’ou, la farina de cigró i la sal. Barregeu bé la massa.

Poseu una mica d’oli en una paella i aneu-hi posant boletes de la massa. Un cop estiguin fetes d¡una banda, les gireu. Tan bon punt estiguin enrossides de les dues bandes ja les tindreu llestes. Aquestes boletes es couen força ràpid i si les feu massa us poden quedar massa seques.

Són, com veieu, realment fàcils i de fer i queden molt bé. Bon profit!

Amanida d’albergínia i mango

3 oct.

Fa poc que hem tornat de vacances, i en arribar a casa, ens hem trobat que la tardor ja s’ha instaurat del tot a Munic. El sol segueix fent acte de presència cada dia, però ja no escalfa com a l’estiu i, quan surts de bon matí de casa, agraeixes dur un gorro que et tapi les orelles.

Abans de començar amb la recepta d’avui, m’agradaria donar les gràcies a la Roser del Món Paral·lel. Fa un parell de setmanes, a l’apartat “El bloc del dissabte” del seu bloc, va dedicar una entrada a aquest bloc, cosa que em va fer molta il·lusió. Si voleu veure l’entrada, la trobareu aquí. Com li vaig escriure al seu bloc, no m’hagués pensat mai que començar a escriure un bloc em duria a conèixer gent tant interessant a través de la xarxa, o com en diu ella, del món paral·lel. I com que sé que li agraden les verdures, per donar-li les gràcies, vull dedicar-li aquesta entrada amb aquesta amanida que avui, acompanyem de gambes, que sé que també li agraden molt. Gràcies, Roser!

L’amanida que us proposo avui tant és bona tant freda com tèbia, de manera que és un molt bon entrant per a la tardor.

Ingredients:

1 albergínia

1/2 mango (o un de sencer si és petit)

Coriandre fresc

Vinagre balsàmic de Mòdena

Oli, sal i pebre

 

Gambes

Flor de sal

 

Talleu l’albergínia a dauets petits. Coeu-los amb una mica d’oli a foc viu, de manera que no perdin aigua i quedin com bullits, sinó enrossits. Mentre s’està coent l’albergínia, talleu el mango també a dauets de la mateixa mida, i poseu-los en un bol. Un cop l’albergínia sigui cuita, aboqueu-la també al bol i afegiu-hi coriandre picat. Salpebreu l’amanida i finalment afegiu-hi un raig d’oli i un rajolí de vinagre de Mòdena (molt poc). Remeneu bé i ja tindreu llesta l’amanida.

Avui acompanyem l’amanida amb gambes, que hem cuit a foc ben viu amb una mica d’oli a la paella. Un cop cuites, afegiu-hi una mica de flor de sal per sobre i un rajolí d’un bon oli d’oliva.

 

 

 

Salsa de festucs per l’amanida

7 ag.

Ara feia dies que no publicava res. Sóc autònoma i la feina no m’ha deixat gaire temps per a l’oci aquests últims dies. Avui tinc una mica de temps i m’agradaria presentar-vos la salsa que vam provar ahir i que, només tastar, es va convertir immediatament en la meva salsa d’amanida preferida, almenys d’aquest estiu. La idea la vaig treure d’una recepta de la Ruscalleda, que surt a la revista CUINA d’aquest mes. La Ruscalleda proposa una salsa de festuc per una amanida de verdures i llagostins que, quan pugui, provaré de fer. Jo he variat un pèl la recepta. Va, som-hi doncs amb “el hit de l’estiu”:

Ingredients:

60 g de pistatxos

125 ml de llet

Sal

Pebre

Un parell de fulles de coriandre fresc

No té més. Posem tots els ingredients en un pot alt i amb la batedora elèctrica fem una crema. A mi m’agrada molt el coriandre i gairebé sempre en tinc de fresc, però es pot fer sense també. Aquí a Alemanya venen unes bossetes de pistatxos pelats sense sal, que són els que vaig fer servir. Si féssiu servir pistatxos salats, doncs simplement no hi poseu sal o poseu-n’hi menys. També he provat de posar-hi un rajolí d’oli, però com que la crema queda molt fina de gust, no em va acabar de convèncer.

Error de la blocaire principiant: Fer una foto a la salsa, preparar seguidament l’amanida amb la intenció de fer-ne també una foto i oblidar-se de fer-la abans de menjar-se l’amanida… En qualsevol cas, aquí teniu la foto de la salsa. L’amanida us l’haureu d’imaginar, però així segur que us la feu al gust!

*Com veieu, he fet servir indistintament els mots “festuc” i “pistatxo” ja que els dos són correctes per denominar el fruit de l’arbre “pistacia vera”. Fa temps tothom deia “pistatxo”, després va arribar la moda del “festuc” i crec que aquesta moda s’ha acabant quedant, en certa manera. La qüestió és que al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen les dues paraules i per tant, he volgut fer servir les dues. Però això ja és deformació professional…

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever