Tag Archives: formatge

Flam de formatge fresc

12 gen.

Bon dia i bon any!

Després d’una pausa molt llarga, torno. M’agradaria dir que tornaré a escriure més sovint, però com que no sé si realment ho podré complir, de moment, m’ho proposo en secret 🙂

Avui us porto una recepta d’un flam de formatge fresc. Feia temps que en buscava una, però per internet només trobava receptes amb sobres de quallada, amb gelatina o amb llet condensada. I jo volia una recepta a base de flam d’ou. Així que, després d’haver llegit moltes receptes i no trobar-ne cap, vaig decidir començar a fer proves. I aquest cop, com per art de màgia, la primera prova ja ha donat un resultat molt positiu.

flam de formatge

Ingredients:

3 ous

100g de sucre (en el meu cas, sucre moreno aromatitzat amb beines de vainilla)

150g de formatge fresc (tipus philadelphia)

200g de nata agra (Sauerrahm)*

Per a fer el caramel: sucre i un rajolí d’aigua

*La nata agra té un gust similar a la creme fraîche, però és un pèl més àcida i la textura és menys cremosa, ja que no duu tant de greix com la creme fraîche. Si no en trobeu, podeu fer una barreja de creme fraîche amb iogurt, o fer servir quark (o quark amb una mica de iogurt).

Enceneu el forn a 180 graus només per la part de baix.

Poseu en una cassola petita el sucre i el rajolí d’aigua per a fer el caramel. És important no remenar al principi, perquè el caramel no quedi pastós. L’aigua i el caramel ja s’aniran dissolent sols. Un cop tingueu el caramel fet, poseu-lo a la flamera (o flameres, si feu flams petits).

A continuació, poseu en un bol els ingredients i bateu-ho amb una batedora elèctrica, fins que el sucre s’hagi desfet i la barreja sigui homogènia. Vigileu de no fer molta escuma mentre bateu per evitar que els flams tinguin bombolletes.

Poseu la barreja amb compte dins la flamera o flameres (sense omplir-les fins a dalt ja que, durant la cocció, els flams pugen). Poseu les flameres fins un recipient més gran que pugui anar al forn i, amb compte, ompliu el recipient d’aigua bullint, per a fer els flams al bany maria. Poseu els flams al forn, directament sobre la base del forn. Els flams estaran fets quan, en punxar-los amb un escuradents, aquest surti net. Un cop fets, deixeu-los refredar completament abans de menjar-los.

Com veieu, una recepta molt fàcil de fer. Amb aquestes mides jo vaig fer un flam gran i 4 de petits. Bon profit i fins la propera!

 

Davant l’adversitat, imaginació! o base de pizza sense farina

5 gen.

Bon any a tothom!

Fa cosa d’un mes, i per motius de salut, he hagut de deixar de menjar una sèrie de coses entre les que destaco els cereals, les patates, els làctics de vaca, la carn de vedella i els sucres refinats. I com que mai m’ha fet mandra inventar i provar coses noves, ahir vaig modificar una recepta que vaig trobar en un fòrum alemany i vaig fer una pizza que no duu cap de les coses que no puc menjar. La recepta que us porto avui pot sonar molt estranya, però el resultat és espectacular. Em sembla que ahir, amb aquesta recepta, vam descobrir el nou sopar dels divendres (i de fet, espero que de qualsevol altre dia de la setmana..)!

Pizza amb base de coliflor

Pizza de coliflor feta

Ingredients (per a la base): (per a 2 persones)

200 g de “sèmola” de coliflor

100 g de formatge ratllat (en el meu cas, de cabra)

2 ous

1 gra d’all

sal

oli d’oliva

 

Per a aquesta recepta només ens calen les “floretes” de la coliflor, és a dir, sense tronquets. No llenceu els troncs sobrants de la coliflor, els podeu aprofitar per fer una crema o per qualsevol altra recepta. A la foto següent podeu veure fins on podeu aprofitar la coliflor per aquesta recepta (si agafeu massa part de tronc, la sèmola no quedarà bé).

Coliflor per base de pizza

 

Poseu les floretes en una picadora i piqueu-les fins que quedin com si fóssin sèmola. Si no tinguéssiu picadora, també podeu fer servir un ratllador per desgranar la coliflor.

"Sèmola" de coliflor

A continuació, emboliqueu aquesta sèmola amb paper de plata, fent un paquetet i poseu-la al forn uns 10 minuts a 200 graus. No hi poseu gens d’aigua, amb la pròpia humitat de la coliflor ja courà la coliflor i farà que no s’enganxi i quedi com una espècie de cuscús.

Mentrestant, ratlleu els 100 grams de formatge. Un cop hagueu tret la coliflor del forn, aboqueu-la en un bol gran i afegiu-hi un gra d’all picat, un bon pessic de sal, el formatge ratllat i els ous. Si els ous són molt grans, potser només us en cal un. Barregeu-ho bé i veureu que us queda una massa espessa (però que no es pot treballar amb les mans).

Aboqueu la massa sobre d’una plata amb paper de forn i amb una cullera esteneu-la per formar la base de la pizza. Poseu un rajolí d’oli per sobre, que ajudarà a torrar una mica la base i enforneu-la a 230 graus fins que comenci a estar torradeta.

Base pizza

Traieu la base de pizza del forn i ja la tindreu a punt la base per fer la vostra pizza preferida. En aquest cas, com veieu, hi hem escampat un parell de cullerades de salsa de tomàquet i hi hem posat per sobre xampinyons, tomàquet, ceba, pebrot, olives i una mica de formatge ratllat (no en cal gaire, ja que la massa ja en duu). Només l’haureu d’enforar un parell de minuts més. Nosaltres hem fet una pizza vegetariana, però podeu posar-hi el que vulgueu. L’única cosa que no us recomano és salsitxa o qualsevol carn que s’hagi de coure, ja que quan torneu a enfornar la pizza, tardarà ben pocs minuts ens estar llesta.

Tall de pizza de coliflor

Espero que us atreviu a provar aquesta pizza! Bon profit!

 

 

 

Redescoberta de les crestes

8 set.

En el camp de la gastronomia, això de viure en un altre país provoca que et tornis fan de coses que mai hauries dit. I no em refereixo a descobertes de nous productes o de plats de la terra d’acollida. Parlo del dia en que entres en una botiga, veus un producte o plat de la teva terra i dius: ostres, mira!!! tenen tal! I per uns instants, et fas fan de l’aliment, producte o plat, encara que a Catalunya no t’hagués dit gaire res.

Relativament a prop de casa hi ha un supermercat amb productes catalans, espanyols, italians i portuguesos. Hi vas amb la idea de comprar un fuet, que el tenen bo, i surts amb una bossa plena de productes coneguts, simplement perquè t’ha fet gràcia veure’ls allà, després de tan de temps: galetes maria, sugus, o fins i tot, el nostre postre de l’altre dia, coco gelat. Un cop a casa, i mentre el coco et torna, veus que has tornat a ser víctima de la nostàlgia i recordes que de fet, aquell coco gelat, del que fa un parell d’hores parlaves a la teva parella com si fos el millor gelat del món, tampoc no t’agradava tant.

A vegades, però, l’estar fora de casa et porta a redescobrir coses que realment sí que valen la pena. El cas és que a mi, de petita, les crestes, no m’agradaven gaire. Però un dia, en un atac de nostàlgia (veient-ne de congelades al supermercat del que us parlava), em van venir ganes de fer-ne. El problema: a casa sempre s’havien fet fent servir les Obleas La Cocinera i a Alemanya no en venen. De manera que vaig buscar com fer la massa, vaig fer algun farcit diferent del de tonyina, ou dur i olives que fèiem a casa i va ser així com vaig descobrir que m’encanten les crestes (molt conegudes també com a empanadilles). I és que, el que no m’agradava de les crestes, era la massa!

Ingredients:

Per a la massa (per 12 – 16 crestes):

200 g de farina

100 ml d’aigua

1/2 tasseta de cafè d’oli

Sal

Pel farcit d’avui:

2 pastanagues

2 carbassons

Formatge gouda

Per començar farem la massa. Poseu en un bol tots els ingredients i amasseu-los fins a tenir una massa homogènia. Pot ser que us calgui una mica més de farina, si queda massa enganxosa. Deixeu reposar la massa en un bol a la nevera.

Per a fer el farcit, talleu la pastanaga i el carbassó a dauets molt petits. Poseu una mica d’oli en una paella i quan sigui ben calent aboqueu-hi la verdura. Deixeu-ho coure a foc viu (per evitar que tregui aigua i faci suc) uns 5 minuts i quan estigui llest reserveu-ho en un bol. Deixeu refredar la verdura.

Talleu el formatge a dauets de la mateixa mida, i quan la verdura ja no sigui calenta, afegiu-hi el formatge. Saleu la barreja.

Aneu agafant porcions de la massa i estireu-la amb un corró. Amb un bol i un ganivet, talleu la massa en cercle. Poseu una mica del farcit sobre la massa, doblegueu-la per la meitat i tanqueu-la, amb l’ajuda d’una forquilla o fent plecs (a la foto podeu veure tant les tancades amb forquilla com amb plecs). Si la massa us ha quedat més aviat seca, potser us va bé passar un dit mullat amb aigua per la vora de la massa perquè s’enganxi al plegar-la. Repetiu el procediment fins a tenir totes les crestes fetes i, finalment, pinteu-les amb una mica d’ou batut (amb un rajolí d’aigua).

Enforneu-les a 200ºC durant uns 8-10 minuts.

Les crestes es poden farcir de qualsevol cosa, de verdura que ha sobrat de l’àpat anterior, de carn, de peix, o per exemple, de la salsa de ricotta i espinacs que vaig penjar fa un parell de setmanes. Fins i tot, poden tenir un farcit dolç. Què, en fem unes de xocolata i plàtan?

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever