Tag Archives: fruits secs

Llet d’avellanes

13 gen.

L’altre dia, davant els prestatges d’un supermercat, a la zona de les llets animals i vegetals, em vaig passar una bona estona estudiant-les. En volia comprar una de diferent, i que pogués prendre. Primera premissa: No puc beure ni llet de vaca, ni de soja. Puc prendre tant llet de cabra com d’ovella, però, després d’haver-ne provat de diverses marques, prefereixo deixar les racions diàries de làctics de cabra o d’ovella per als formatges, que m’agraden més (diguem que de les provatures de les últimes setmanes, el cafè amb llet de cabra no passarà a formar part del meu nou top ten). Segona premissa: He de reduir a un mínim molt mínim el consum de cereals i si en menjo, han de ser sense gluten. Aquesta premissa fa que, els cereals, es converteixin en un plat extra (un esmorzar de cap de setmana, un plat amb arròs si he de menjar fora…), però, per tant, és millor evitar les llets de cereals. Descartades doncs, les llets de civada, arròs, espelta,…

Queden doncs, les llets de fruits secs. Quan vaig haver trobat una llet d’ametlles i una d’avellanes sense soja, ni arròs, ni cap altre cereal, em vaig adonar que totes duen additius, sobretot, espessidors i edulcorants amb noms estranys. Així que vaig decidir caminar fins a una altra prestatgeria del supermercat, i agafar un paquet d’avellanes.

Avellanes i mel

A casa d’una amiga vaig trobar un llibre que parlava, entre altres coses, de les llets vegetals i donava un parell de receptes, la que em va agradar més era ben fàcil: avellanes, aigua, mel i un polsim de sal. Vaig provar de fer-la directament amb menys mel de la que deia la recepta (aquestes llets acostumen a ser força dolces) i el resultat va ser el següent:

Ingredients:

100 g d’avellanes

600 ml d’aigua

1 cullerada sopera de mel (a poder ser dura)

1 polsim de sal

Poseu les avellanes en un bol amb aigua i deixeu-les remullant tota la nit. L’endemà, poseu en un recipient alt les avellanes escorregudes, la mel, la sal i 200 ml de l’aigua. Tritureu-ho bé amb una batedora elèctrica. Un cop estigui ben triturat, aneu afegint els 400 ml d’aigua a poc a poc, sense deixar de batre. Coleu el líquid i ja tindreu la llet d’avellana llesta, que aguanta ben bé uns 6 dies a la nevera.

Llet d'avellanes

Si teniu Thermomix, segurament podreu triturar molt millor les avellanes. Si no, quan afegiu la segona part de l’aigua, podeu no afegir-la tota, colar la barreja i tornar a triturar les restes amb l’aigua sobrant i colar finalment de nou el líquid que us queda. Tot i així, no cal que llenceu les restes de les avellanes; nosaltres ahir les vam fer servir com a farcit per a creps (amb sucre) i per a fer pa (com si fos una farina més i posant proporcionalment una mica menys d’aigua ja que les restes d’avellana, per més que les expremeu, no són tan seques com la farina).

Queda una beguda dolceta i que passa molt bé. Ah! i se’n pot fer cafè amb llet (d’avellanes)!

Salsa de festucs per l’amanida

7 ag.

Ara feia dies que no publicava res. Sóc autònoma i la feina no m’ha deixat gaire temps per a l’oci aquests últims dies. Avui tinc una mica de temps i m’agradaria presentar-vos la salsa que vam provar ahir i que, només tastar, es va convertir immediatament en la meva salsa d’amanida preferida, almenys d’aquest estiu. La idea la vaig treure d’una recepta de la Ruscalleda, que surt a la revista CUINA d’aquest mes. La Ruscalleda proposa una salsa de festuc per una amanida de verdures i llagostins que, quan pugui, provaré de fer. Jo he variat un pèl la recepta. Va, som-hi doncs amb “el hit de l’estiu”:

Ingredients:

60 g de pistatxos

125 ml de llet

Sal

Pebre

Un parell de fulles de coriandre fresc

No té més. Posem tots els ingredients en un pot alt i amb la batedora elèctrica fem una crema. A mi m’agrada molt el coriandre i gairebé sempre en tinc de fresc, però es pot fer sense també. Aquí a Alemanya venen unes bossetes de pistatxos pelats sense sal, que són els que vaig fer servir. Si féssiu servir pistatxos salats, doncs simplement no hi poseu sal o poseu-n’hi menys. També he provat de posar-hi un rajolí d’oli, però com que la crema queda molt fina de gust, no em va acabar de convèncer.

Error de la blocaire principiant: Fer una foto a la salsa, preparar seguidament l’amanida amb la intenció de fer-ne també una foto i oblidar-se de fer-la abans de menjar-se l’amanida… En qualsevol cas, aquí teniu la foto de la salsa. L’amanida us l’haureu d’imaginar, però així segur que us la feu al gust!

*Com veieu, he fet servir indistintament els mots “festuc” i “pistatxo” ja que els dos són correctes per denominar el fruit de l’arbre “pistacia vera”. Fa temps tothom deia “pistatxo”, després va arribar la moda del “festuc” i crec que aquesta moda s’ha acabant quedant, en certa manera. La qüestió és que al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen les dues paraules i per tant, he volgut fer servir les dues. Però això ja és deformació professional…

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET | Recetas dulces y saladas para hacer en casa

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever