Tag Archives: masses

La meva Gertrudis

21 gen.

Ahir el bloc va superar les 1000 visites! I com que em sembla que aquesta fita virtual s’ha de celebrar, avui us porto un pastís molt de la xarxa: la tortuga Gertrudis! Segur que l’heu vist ja a molts blocs. Fa uns quants dies la vaig fer com a pastís d’aniversari i la veritat és que va tenir molt d’èxit entre els menuts, però també entre els no tan menuts! Així doncs, comencem amb “la meva Gertrudis”.

Tortuga Gertrudis

Ingredients:

Per al braç de gitano: 

Aquest cop, per fer el braç de gitano, vaig provar la recepta de Mercado CalabijoVa quedar realment molt bo i esponjós. Allà hi trobareu la recepta. Jo la vaig fer de la manera que expliquen. L’únic canvi que vaig fer va ser afegir a la massa final una cullerada de postres de cacau en pols (sense sucre) per a fer que la massa no quedés de color groc sinó d’un color beix o marró molt claret.

Per al farcit del braç de gitano:

200 g de nata per muntar

100 g de xocolata de postres (en el meu cas, Valrhona Guanaja 70%)

Per al farcit del pastís (mousse de xocolata):

500 g de nata per muntar

350 g de xocolata de postres (Valrhona Guanaja 70%)

4 clares d’ou

150 g de llet

4 fulles de gelatina

50 g de sucre

Un polsim de sal

Per a decorar la Getrudis:

3 panets de llet

Una mica de xocolata de postres

Un cop tingueu fet (i refredat) el braç de gitano seguint els passos que expliquen a Mercado Calabijo, el farciu amb la trufa que haureu preparat simplement desfent la xocolata al bany maria, deixant-la refredar un parell de minuts i afegint-la a la nata muntada amb molt de compte perquè no baixi la nata.

Un cop tingueu el braç de girano farcit, el talleu a làmines d’1 cm de gruix. Poseu paper film en un bol d’uns 20-25 cm de diàmetre i aneu colocant-hi a sobre les làmines de braç de gitano de manera que es vagi formant la carcassa de la tortutga. Us en han de sobrar, per tapar després el farcit.

Carcassa Gertudis

Per a fer la mousse, desfeu la xocolata al bany maria, i un cop desfeta, deixeu-la refredar també uns quants minuts. Poseu les làmines de gelatina a remullar en 50 g de llet freda. Bateu les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Quan comencin a estar muntades, aneu afegint-hi el sucre i acabeu de muntar-les que quedin ben fermes. Munteu també, a part, la nata.

Escalfeu els 100 g de llet restants i just abans que arrenqui el bull, retireu-la del foc i afegiu hi les fulles de gelatina (amb la llet). Remeneu molt bé perquè la gelatina es disolgui completament.

És el moment de començar a ajuntar-ho tot per fer la mousse. Barregeu la llet (amb la gelatina) amb la xocolata. Seguidament, aneu-hi afegint progressivament la nata muntada amb moviments suaus perquè la nata no baixi més del compte. Finalment, aneu-hi tirant també progressivament les clares muntades fent moviments molt suaus per integrar-les sense que perdin volum.

Aboqueu la mousse dins la carcassa de la tortuga fins a gairebé omplir-la. Poseu les làmines de braç de gitano sobre la mousse. Amb el film transparent que penja per les bandes del bol, tapeu amb compte la tortuga i poseu-la a la nevera tota la nit.

Gertrudis feta

L’endemà, quan la vulgueu servir, talleu els panets de llet i claveu-los amb escuradents a la tortuga tot fent les potetes, el cap i la cua. Amb una mica de xocolata de postres desfeta al bany maria i un escuradents, dibuixeu-li els ulls i la boca.

Gertrudis espelmes

Amb les mides que us he indicat, a mi em va sobrar una mica de mousse, però vaig preferir no fer curt. No hi fa res, va volar igual. Per una recepta com aquesta, on la xocolata hi té un paper tan gran, crec que és molt important fer servir una bona xocolata. Realment, les xocolates de la casa Valrhona, si bé cares, són impressionants. Com que la xocolata era boníssima, vaig optar per posar menys sucre del normal i fer, per dir-ho d’alguna manera, una mousse de xocolata més aviat per adults que per nens: menys dolça i amb un gust de xocolata més intens. Si voleu que la mousse quedi més dolça, simplement hi haureu d’afegir més sucre…

Anuncis

Davant l’adversitat, imaginació! o base de pizza sense farina

5 gen.

Bon any a tothom!

Fa cosa d’un mes, i per motius de salut, he hagut de deixar de menjar una sèrie de coses entre les que destaco els cereals, les patates, els làctics de vaca, la carn de vedella i els sucres refinats. I com que mai m’ha fet mandra inventar i provar coses noves, ahir vaig modificar una recepta que vaig trobar en un fòrum alemany i vaig fer una pizza que no duu cap de les coses que no puc menjar. La recepta que us porto avui pot sonar molt estranya, però el resultat és espectacular. Em sembla que ahir, amb aquesta recepta, vam descobrir el nou sopar dels divendres (i de fet, espero que de qualsevol altre dia de la setmana..)!

Pizza amb base de coliflor

Pizza de coliflor feta

Ingredients (per a la base): (per a 2 persones)

200 g de “sèmola” de coliflor

100 g de formatge ratllat (en el meu cas, de cabra)

2 ous

1 gra d’all

sal

oli d’oliva

 

Per a aquesta recepta només ens calen les “floretes” de la coliflor, és a dir, sense tronquets. No llenceu els troncs sobrants de la coliflor, els podeu aprofitar per fer una crema o per qualsevol altra recepta. A la foto següent podeu veure fins on podeu aprofitar la coliflor per aquesta recepta (si agafeu massa part de tronc, la sèmola no quedarà bé).

Coliflor per base de pizza

 

Poseu les floretes en una picadora i piqueu-les fins que quedin com si fóssin sèmola. Si no tinguéssiu picadora, també podeu fer servir un ratllador per desgranar la coliflor.

"Sèmola" de coliflor

A continuació, emboliqueu aquesta sèmola amb paper de plata, fent un paquetet i poseu-la al forn uns 10 minuts a 200 graus. No hi poseu gens d’aigua, amb la pròpia humitat de la coliflor ja courà la coliflor i farà que no s’enganxi i quedi com una espècie de cuscús.

Mentrestant, ratlleu els 100 grams de formatge. Un cop hagueu tret la coliflor del forn, aboqueu-la en un bol gran i afegiu-hi un gra d’all picat, un bon pessic de sal, el formatge ratllat i els ous. Si els ous són molt grans, potser només us en cal un. Barregeu-ho bé i veureu que us queda una massa espessa (però que no es pot treballar amb les mans).

Aboqueu la massa sobre d’una plata amb paper de forn i amb una cullera esteneu-la per formar la base de la pizza. Poseu un rajolí d’oli per sobre, que ajudarà a torrar una mica la base i enforneu-la a 230 graus fins que comenci a estar torradeta.

Base pizza

Traieu la base de pizza del forn i ja la tindreu a punt la base per fer la vostra pizza preferida. En aquest cas, com veieu, hi hem escampat un parell de cullerades de salsa de tomàquet i hi hem posat per sobre xampinyons, tomàquet, ceba, pebrot, olives i una mica de formatge ratllat (no en cal gaire, ja que la massa ja en duu). Només l’haureu d’enforar un parell de minuts més. Nosaltres hem fet una pizza vegetariana, però podeu posar-hi el que vulgueu. L’única cosa que no us recomano és salsitxa o qualsevol carn que s’hagi de coure, ja que quan torneu a enfornar la pizza, tardarà ben pocs minuts ens estar llesta.

Tall de pizza de coliflor

Espero que us atreviu a provar aquesta pizza! Bon profit!

 

 

 

Primeres galetes de Nadal

2 des.

Corona d'advent

Avui és el primer diumenge d’Advent. Aquí a Alemanya encara se celebra. Gairebé a totes les cases hi ha un Adventskranz, una corona d’Advent, amb quatre espelmes. Avui hem encès la primera, diumenge vinent ja encendrem la segona i així fins que, quan falti ben poc per Nadal, tindrem totes les espelmes de la corona enceses. El primer dia d’Advent marca també el tret de sortida de les festes nadalenques. Per això, avui, us porto una recepta d’una cosa que no falta a cap llar alemanya en aquestes èpoques: les galetes. Val a dir, però, que aquesta recepta no és pas una recepta de galetes alemanyes, sinó que són tretes d’una revista de cuina catalana, tot i que he modificat la recepta.

Galetes de panses

Galetes de panses

Ingredients:

150 g de panses

3 ous

100 g de mantega tova

125 g de sucre

200 g de farina

llet

 

Per començar, poseu les panses en un bol i cobriu-les de llet perquè s’estovin. Deixeu la mantega fora de la nevera perquè s’estovi (no ha de ser líquida, només tova).

Barregeu molt bé el sucre amb la mantega, fins que quedi una pasta blanca. Llavors, afegiu-hi els ous batuts, d’un en un. Afegiu una mica de la farina a la massa, per ajudar-la a lligar. Poseu a la barreja les panses, sense llençar la llet (no hi fa res que caigui llet a la barreja, però no la tireu tota dins la massa). Poseu la farina sobrant i remeneu bé. Finalment, aneu afegint llet a la massa fins que tingui una textura com la de la pasta per a fer lioneses, mi massa líquida, ni massa dura. (Si la massa us queda líquida, afegiu-hi una mica més de farina).

Amb una cullera de postres, feu muntanyetes en una safata de forn amb paper de forn a sobre. Separeu bé les muntanyetes les unes de les altres. Quan les poseu al forn, s’aplanaran i si estan molt juntes es fondran les unes amb les altres. (Haureu de fer més d’una fornada)

Finalment, poseu-les a la part superior del forn a 180ºC i deixeu-les-hi fins que siguin daurades.

Magdalenes salades

14 nov.

Fa cosa d’un any vaig descobrir el bloc de cuina Dit i Fet que m’agrada molt i segueixo regularment. Un dia hi vaig veure una recepta que vaig fer de seguida perquè m’anava molt bé. Havia quedat per dinar a casa d’una amiga: ella feia l’amanida, jo duia alguna cosa ràpida. La recepta en qüestió era aquest pastís salat. La vaig canviar una mica (la nevera manava). Com que volia anar ràpid, vaig pensar en posar la massa en motlles de magdalena perquè la cocció al forn fos més ràpida. I així vain néixer aquestes magdalenes que s’han convertit en un clàssic dels dinars o sopars ràpids i que s’han de deixar preparats.

Ingredients:

160 grams de farina integral d’espelta (també es pot fer amb blat o amb farina refinada)
3 ous
60 ml l’oli
75 ml de llet
1 culleradeta d’impulsor (royal)
75 gr. d’olives negres trossejades
100 gr. de pernil dolç tallat petit
100 gr. de formatge (en aquest cas: cheddar) tallat petit

Barregeu la farina amb l’impulsor. Bateu els ous i seguidament, barregeu-los amb la farina. Afegiu-hi l’oli i la llet.
Finalment, afegiu-hi el pernil, les olives i el formatge. Poseu la massa en motlles de magdalena i poseu-los al forn a 180ºC.

Un pa alemany amb llavors

19 oct.

Entre altres coses, Alemanya és famosa pels seus pans. Sobretot, deixant de banda bretzels i tot tipus de panets, són famosos els pans foscos, amb molts cereals i llavors. A mi el món del pa m’apassiona i, sovint, a la cua de la fleca, em quedo embadalida mirant tota aquella varietat de pans. Trobo fascinant que partint de molt pocs ingredients, s’aconsegueixi tanta varietat d’un producte amb un nom comú, però que els components del grup s’assemblen tant com un ou a una castanya.

Els pans foscos solen ser més secs que els pans blancs. El sègol, tot sovint part principal dels pans foscos, té menys gluten que el blat i per tant, les masses fetes amb sègol són menys elàstiques, i els pans menys esponjosos. Les masses de sègol s’han d’acidificar per inactivar les amilases que conté, que en cas contrari, no permetrien que la massa pugés. Per acidificar-la es pot fer o bé amb una massa mare de sègol o bé, com he fet en aquest cas, amb extracte de massa mare de sègol.

Ingredients:

140 g d’espelta*

140 g de sègol*

220 g de blat*

400 ml d’aigua tèbia

10 g de sal

1 cullerada sopera de mel

1 cullerada de cafè d’extracte de massa mare de sègol**

2 grams de llevat sec

Sèsam, pipes de gira-sol,…

*A casa tenim un molí de farina i, per fer pa, molem directament els cereals. La recepta també es pot fer amb la mateixa quantitat de farina integral. A més, les mides que us he posat, són només una proposta. El millor és anar canviant les proporcions segons el que tinguem a casa i el que vulguem fer amb el pa.

**L’extracte de massa mare de sègol, per si no el coneixeu, és això. Suposo que a Catalunya ho podreu trobar amb reltiva facilitat a botigues biològiques.

La millor manera per a fer aquesta massa és fer-la amb un robot de cuina (o bé amb una batedora de varetes amb els ganxos d’amassar). Poseu tots els ingredients al bol de l’amassadora i ho deixeu que s’amassi uns 10 minuts. Amb una llengua de pastisseria, retireu la massa que haurà quedat a les parets del bol i poseu-la al mig del bol, formant una espècie de bola. Com que la massa és força pastosa, no us recomano treballar-la amb les mans, sinó simplement, amb la llengua pastissera, fer que la massa quedi apilonada al mig. Tapeu el bol amb un drap i deixeu reposar la massa fins que dobli de volum en un lloc tranquil.

Un cop la massa ha pujat, hi aboqueu el sèsam i les llavors de gira-sol (o qualsevol altra llavor que vulgueu) i ho amasseu altre cop amb la màquina (no gaire estona, just que quedin ben integrades les llavors). Seguidament, poseu la massa en un motlle rectangular* untat amb mantega, tapeu-lo i deixeu que la massa torni a pujar mitja horeta. Mentrestant, escalfeu el forn a 220ºC.

Finalment, quan el forn estigui calent, i la massa hagi pujat dins el motlle aproximadament una tercera part del seu volum, poseu el motlle amb tapa al forn uns 3/4 d’hora.

Com veieu és ben fàcil de fer. Amb llevat pel blat i l’espelta (tot i que l’espelta també agraeix molt que hi hagi l’extracte de massa mare) i amb l’extracte de massa mare pel sègol, el pa puja i queda humit i tendre.

*Nosaltres tenim uns motlles de pa com aquests. També podeu fer servir un motlle de pastís rectangular i fer-vos una tapa amb unes quantes làmines de paper d’alumini.

Redescoberta de les crestes

8 set.

En el camp de la gastronomia, això de viure en un altre país provoca que et tornis fan de coses que mai hauries dit. I no em refereixo a descobertes de nous productes o de plats de la terra d’acollida. Parlo del dia en que entres en una botiga, veus un producte o plat de la teva terra i dius: ostres, mira!!! tenen tal! I per uns instants, et fas fan de l’aliment, producte o plat, encara que a Catalunya no t’hagués dit gaire res.

Relativament a prop de casa hi ha un supermercat amb productes catalans, espanyols, italians i portuguesos. Hi vas amb la idea de comprar un fuet, que el tenen bo, i surts amb una bossa plena de productes coneguts, simplement perquè t’ha fet gràcia veure’ls allà, després de tan de temps: galetes maria, sugus, o fins i tot, el nostre postre de l’altre dia, coco gelat. Un cop a casa, i mentre el coco et torna, veus que has tornat a ser víctima de la nostàlgia i recordes que de fet, aquell coco gelat, del que fa un parell d’hores parlaves a la teva parella com si fos el millor gelat del món, tampoc no t’agradava tant.

A vegades, però, l’estar fora de casa et porta a redescobrir coses que realment sí que valen la pena. El cas és que a mi, de petita, les crestes, no m’agradaven gaire. Però un dia, en un atac de nostàlgia (veient-ne de congelades al supermercat del que us parlava), em van venir ganes de fer-ne. El problema: a casa sempre s’havien fet fent servir les Obleas La Cocinera i a Alemanya no en venen. De manera que vaig buscar com fer la massa, vaig fer algun farcit diferent del de tonyina, ou dur i olives que fèiem a casa i va ser així com vaig descobrir que m’encanten les crestes (molt conegudes també com a empanadilles). I és que, el que no m’agradava de les crestes, era la massa!

Ingredients:

Per a la massa (per 12 – 16 crestes):

200 g de farina

100 ml d’aigua

1/2 tasseta de cafè d’oli

Sal

Pel farcit d’avui:

2 pastanagues

2 carbassons

Formatge gouda

Per començar farem la massa. Poseu en un bol tots els ingredients i amasseu-los fins a tenir una massa homogènia. Pot ser que us calgui una mica més de farina, si queda massa enganxosa. Deixeu reposar la massa en un bol a la nevera.

Per a fer el farcit, talleu la pastanaga i el carbassó a dauets molt petits. Poseu una mica d’oli en una paella i quan sigui ben calent aboqueu-hi la verdura. Deixeu-ho coure a foc viu (per evitar que tregui aigua i faci suc) uns 5 minuts i quan estigui llest reserveu-ho en un bol. Deixeu refredar la verdura.

Talleu el formatge a dauets de la mateixa mida, i quan la verdura ja no sigui calenta, afegiu-hi el formatge. Saleu la barreja.

Aneu agafant porcions de la massa i estireu-la amb un corró. Amb un bol i un ganivet, talleu la massa en cercle. Poseu una mica del farcit sobre la massa, doblegueu-la per la meitat i tanqueu-la, amb l’ajuda d’una forquilla o fent plecs (a la foto podeu veure tant les tancades amb forquilla com amb plecs). Si la massa us ha quedat més aviat seca, potser us va bé passar un dit mullat amb aigua per la vora de la massa perquè s’enganxi al plegar-la. Repetiu el procediment fins a tenir totes les crestes fetes i, finalment, pinteu-les amb una mica d’ou batut (amb un rajolí d’aigua).

Enforneu-les a 200ºC durant uns 8-10 minuts.

Les crestes es poden farcir de qualsevol cosa, de verdura que ha sobrat de l’àpat anterior, de carn, de peix, o per exemple, de la salsa de ricotta i espinacs que vaig penjar fa un parell de setmanes. Fins i tot, poden tenir un farcit dolç. Què, en fem unes de xocolata i plàtan?

Tot va començar amb el pa

15 jul.

Des de sempre m’ha agradat cuinar. De petita, ajudant la mare o l’àvia; de més gran, experimentant a vegades amb recepta i a vegades sense. Fa poc més d’un any, però, vaig descobrir que la cuina no només era una cosa divertida, sinó que gairebé em servia de teràpia. I tot va començar amb aquesta recepta de pa, que em va arribar a les mans en el moment que més ho necessitava. De manera que, avui, començo aquest bloc de cuina, amb la intenció d’anar fent un recull de receptes, tècniques i idees que m’han anat arribant durant aquest temps, més les que ja portava a sobre gràcies a la cuina de la mare i l’àvia, a més de les que espero que vagin arribant a partir d’ara.

Es tracta del famós pa sense amassat i cuit en cocotte, que de ben segur ja haureu vist en algun racó de la xarxa.

Ingredients:

500g de farina blanca

325ml d’aigua tèbia*

10g de sal

3g de llevat fresc

Barregeu tots els ingredients en un bol gran fins que quedin units, però tingueu en compte que no cal amassar; no ha de quedar una massa homogènia, simplement lligada. Tapeu el bol amb un drap de cuina i deixeu-lo reposar entre 12 i 18 hores en un lloc tranquil i sense corrents d’aire. Un cop hagi reposat, és el moment de fer el plec. Poseu una mica de farina a la taula i aboqueu-hi la massa a sobre. Esteneu-la suaument amb les mans picant una mica, per tal d’aplanar-la i procediu a plegar-la de tal manera que formeu una bola més petita portant els quatre extrems de la massa cap al centre (doblegueu la massa de dalt a passat el centre i de baix al “nou dalt” i seguidament de la dreta a passat el centre i de l’esquerra a la “nova dreta”). Deixeu que la massa reposi dues hores més, deixant la part plegada a sota , embolicada sense apretar amb un drap (si poseu una mica de farina sobre el drap, la massa no s’enganxarà). Passada la primera hora de repòs, poseu la cocotte amb tapa dins el forn i enceneu-lo a 220ºC. Quan hagi passat la segona hora, poseu el pa dins l’olla (posant la part plegada que havia quedat a sota ara com a part superior) i coeu-lo 30 minuts amb tapa i 15 minuts sense.

Aquest pa queda boníssim fet en cocotte, però de fet es pot coure en qualsevol recipient amb tapa que pugui anar al forn. Jo al principi el feia dins d’una olla d’acer inoxidable i descargolava l’agafador de la tapa perquè tenia una peça de plàstic. També hi ha qui el fa dins de recipients de pyrex amb tapa. Ara el faig, com podeu veure en una de les fotos, en una cocotte de Le Creuset i el resultat realment és espectacular.

*La quantitat d’aigua de la recepta amb la qual vaig començar era 300ml. Quanta més aigua posem a la massa, més esponjosa serà la molla del pa, i els forats seran més grossos. Amb més aigua, però, la massa serà més difícil de treballar. Jo he anat provant, de 300ml a 380ml. Amb 380ml queda una molla boníssima, però fer el plec és gairebé impossible i el que és impossible del tot és netejar el drap sobre el qual es deixa reposar la massa després del plec. Crec que 325ml és una bona mida pel que fa a l’equilibri entre una bona molla i la possibilitat de treballar de forma còmoda la massa.

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever