Ara feia dies que no publicava res. Sóc autònoma i la feina no m’ha deixat gaire temps per a l’oci aquests últims dies. Avui tinc una mica de temps i m’agradaria presentar-vos la salsa que vam provar ahir i que, només tastar, es va convertir immediatament en la meva salsa d’amanida preferida, almenys d’aquest estiu. La idea la vaig treure d’una recepta de la Ruscalleda, que surt a la revista CUINA d’aquest mes. La Ruscalleda proposa una salsa de festuc per una amanida de verdures i llagostins que, quan pugui, provaré de fer. Jo he variat un pèl la recepta. Va, som-hi doncs amb “el hit de l’estiu”:
Ingredients:
60 g de pistatxos
125 ml de llet
Sal
Pebre
Un parell de fulles de coriandre fresc
No té més. Posem tots els ingredients en un pot alt i amb la batedora elèctrica fem una crema. A mi m’agrada molt el coriandre i gairebé sempre en tinc de fresc, però es pot fer sense també. Aquí a Alemanya venen unes bossetes de pistatxos pelats sense sal, que són els que vaig fer servir. Si féssiu servir pistatxos salats, doncs simplement no hi poseu sal o poseu-n’hi menys. També he provat de posar-hi un rajolí d’oli, però com que la crema queda molt fina de gust, no em va acabar de convèncer.
Error de la blocaire principiant: Fer una foto a la salsa, preparar seguidament l’amanida amb la intenció de fer-ne també una foto i oblidar-se de fer-la abans de menjar-se l’amanida… En qualsevol cas, aquí teniu la foto de la salsa. L’amanida us l’haureu d’imaginar, però així segur que us la feu al gust!
*Com veieu, he fet servir indistintament els mots “festuc” i “pistatxo” ja que els dos són correctes per denominar el fruit de l’arbre “pistacia vera”. Fa temps tothom deia “pistatxo”, després va arribar la moda del “festuc” i crec que aquesta moda s’ha acabant quedant, en certa manera. La qüestió és que al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen les dues paraules i per tant, he volgut fer servir les dues. Però això ja és deformació professional…
cuina de fireta 