Tag Archives: sense gluten

Flam de formatge fresc

12 gen.

Bon dia i bon any!

Després d’una pausa molt llarga, torno. M’agradaria dir que tornaré a escriure més sovint, però com que no sé si realment ho podré complir, de moment, m’ho proposo en secret 🙂

Avui us porto una recepta d’un flam de formatge fresc. Feia temps que en buscava una, però per internet només trobava receptes amb sobres de quallada, amb gelatina o amb llet condensada. I jo volia una recepta a base de flam d’ou. Així que, després d’haver llegit moltes receptes i no trobar-ne cap, vaig decidir començar a fer proves. I aquest cop, com per art de màgia, la primera prova ja ha donat un resultat molt positiu.

flam de formatge

Ingredients:

3 ous

100g de sucre (en el meu cas, sucre moreno aromatitzat amb beines de vainilla)

150g de formatge fresc (tipus philadelphia)

200g de nata agra (Sauerrahm)*

Per a fer el caramel: sucre i un rajolí d’aigua

*La nata agra té un gust similar a la creme fraîche, però és un pèl més àcida i la textura és menys cremosa, ja que no duu tant de greix com la creme fraîche. Si no en trobeu, podeu fer una barreja de creme fraîche amb iogurt, o fer servir quark (o quark amb una mica de iogurt).

Enceneu el forn a 180 graus només per la part de baix.

Poseu en una cassola petita el sucre i el rajolí d’aigua per a fer el caramel. És important no remenar al principi, perquè el caramel no quedi pastós. L’aigua i el caramel ja s’aniran dissolent sols. Un cop tingueu el caramel fet, poseu-lo a la flamera (o flameres, si feu flams petits).

A continuació, poseu en un bol els ingredients i bateu-ho amb una batedora elèctrica, fins que el sucre s’hagi desfet i la barreja sigui homogènia. Vigileu de no fer molta escuma mentre bateu per evitar que els flams tinguin bombolletes.

Poseu la barreja amb compte dins la flamera o flameres (sense omplir-les fins a dalt ja que, durant la cocció, els flams pugen). Poseu les flameres fins un recipient més gran que pugui anar al forn i, amb compte, ompliu el recipient d’aigua bullint, per a fer els flams al bany maria. Poseu els flams al forn, directament sobre la base del forn. Els flams estaran fets quan, en punxar-los amb un escuradents, aquest surti net. Un cop fets, deixeu-los refredar completament abans de menjar-los.

Com veieu, una recepta molt fàcil de fer. Amb aquestes mides jo vaig fer un flam gran i 4 de petits. Bon profit i fins la propera!

 

Anuncis

Kartoffelknödel (o boles de patata)

17 ag.

Avui us porto una recepta alemanya. Aquestes boles de patata es poden menjar com a guarnició, per exemple, acompanyant un bon rostit (i el seu suc!) o com a plat principal. Per a fer-les servir d’acompanyament jo no les farciria; les d’avui, com veureu, com que eren el plat principal, les vaig farcir, en aquest cas, de pernil dolç i formatge.

Com veureu, la recepta és ben senzilla però el resultat val la pena. És com una espècie de bola de puré patata, però més espessa.

Kartoffelknödel

Ingredients:

600 g de patates bullides (per treballar la massa, millor si encara són calentes)

100 g de fècula de patata

1 ou

40 g de mantega fosa o margarina

1 cullerada de postres de sal

Aixafeu les patates com si en féssiu un puré, i un cop ben aixafades, amb el mateix estri hi aneu incorporant la sal, l’ou, la mantega fosa i finalment, la farina de patata. Depenent del tipus de patates que hagueu fet servir, pot ser que us calgui més fècula. Us ha de quedar una massa fina i força seca, que pugueu treballar amb les mans i no s’enganxi.

La fècula de patata que es fa servir aquí és totalment blanca, molt semblant a la maizena. He vist que hi ha fècules més groguenques, però jo no les he provades mai.

En una olla, poseu aigua a bullir (amb sal). Feu les boles. Amb aquestes mides a mi me’n surten entre 10 i 12. Si voleu, ara és el moment de farcir-les. Per a farcir-les, només heu d’aixafar la massa sobre la vostra mà, afegir-hi el farciment (en el meu cas pernil dolç i dauets de formatge), ajuntar els extrems i acabar de donar forma a la bola.

Poseu les boles dins l’aigua quan aquesta sigui molt calenta, però no arribi a bullir. És molt important que durant els 10 minuts que les boles han d’estar dins l’aigua, l’aigua no bulli en cap moment. Si féssiu boles molt grans, hauríeu de deixar-les més temps dins l’aigua, potser uns 15 minuts.

Finalment, traieu amb compte les boles de l’aigua, i ja les tindreu a punt per menjar. En aquest cas, com veieu, les vam acompanyar de salsa de xampinyons i verdura al forn.

Kartoffelknödel farcides

Puré de patates sense lactis

8 juny

Buff! Feia molt de temps que no treia el nas per aquí! He cuinat molt i fet moltes proves, sobretot pel que fa a la cuina sense gluten, però no he tingut temps per deixar-ne constància aquí. Avui torno, amb una recepta molt senzilla, i amb l’intenció de tornar a ocupar-me del blog com voldria.

Sovint el puré de patates és l’acompanyament en un plat principal. A mi m’agrada tant, que tot sovint el faig com a plat principal (i fins i tot únic) de l’àpat. M’encanta! Fins ara el feia sempre amb mantega i llet (o llet i crema de llet), però ara, que he d’evitar els productes lactis de vaca, he trobat una alternativa. Ho vaig sentir explicar l’altre dia a un cuiner alemany i tot i que de seguida vaig pensar que ho provaria, no m’hagués pensat que el resultat seria realment tan bo. Un puré de patates lligat amb oli i brou.

Puré de patates

Ingredients:

Patates*

Brou

Oli suau

Sal

*Jo faig servir patates d’amanida en lloc de patates farinoses, que són les que sovint es recomanen per al puré. Simplement perquè de gust m’agraden més i perquè no em molesta trobar-me bocinets sencers de patata dins el puré. Aquí a Alemanya a qualsevol botiga o supermercat les patates sempre estan classificades segons com queden després de la cocció (senceres i dures (amanida), semi-senceres o farinoses (puré i sopes)).

 

La preparació és la mateixa de sempre. Pelem les patates i les posem a bullir amb aigua i sal. Un cop cuites, les posem en un bol gran i hi afegim una mica de caldo i una mica d’oli. Pel que fa al caldo, jo vaig triar una mica de caldo de vedella que tenia, però es pot fer amb qualsevol tipus de caldo, tant si és casolà, com de tetra-brick o en pols. Pel que fa a l’oli, vaig posar un rajolí d’oli d’oliva   per donar un punt de gust al puré, però la resta de l’oli va ser de girasol suau, perquè el puré no quedés massa fort. Simplement heu de triturar les patates i anar afegint progressivament oli i brou fins a tenir la consistència que vulgueu. Finalment, proveu-lo per veure si us cal afegir-hi sal.

 

Com veieu he tornat amb una recepta tan senzilla que gairebé ni és recepta; però és tan bona, que no em podia estar de posar-la aquí.

Boletes de salmó i gambes amb amanida de pastanaga

20 gen.

Avui us porto una recepta amb un toc asiàtic. Un plat polifacètic que podeu servir com a entrant, com a plat principal, per picar o us el podeu fins tot endur si marxeu a dinar fora, tant si el podeu reescalfar com si no (tot i que acabades de fer són quan són més bones).

Boletes de gamba i salmó amb amanida de pastanaga

Una idea per servir-les és ajuntar-les de dues en dues amb un bastonet, com a la foto.

Ingredients:

Per a l’amanida:

400 g de pastanagues

2 cullerades soperes de sèsam

2 cullerades soperes d’oli de sèsam

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

1 cullerada de xarop d’atzavara (o mel)

3 cullerades soperes de tamari (molt semblant a la salsa de soja i sense gluten)

 

Per a les boletes:

200 g de llom de salmó fresc

250g de gambes (crues i netes)

1 ou

2 cullerades soperes de farina de cigró

30 g de gingebre

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

sal

coriandre fresc

oli d’oliva

Començarem preparant l’amanida. Peleu les pastanagues i talleu-les a cintes molt primes. Jo ho vaig fer amb el mateix pelador i ajudant-me d’un broqueta de fusta cap al final de cada pastanaga. En una paella sense oli, torreu una mica el sèsam. Per a fer la vinagreta, barregeu bé en un bol el suc i la pell ratllada de la llima (per això millor si és de cultiu biològic, per evitar una pell que hagi estat manipulada, encerada, etc.), el bitxo picat molt finet, la salsa tamari, el xarop d’atzavara i l’oli de sèsam. Com que la salsa tamari ja és salada, no ens caldrà afegir sal. Afegiu el sèsam torrat i la vinagreta al bol de la pastanaga, remeneu i reserveu.

Per a fer les boletes, talleu les gambes a trossos i piqueu-les amb la picadora elèctrica, però sense que quedin fetes puré. Ja va bé trobar després trossets més grans de gamba i de salmó a les boletes. Poseu les gambes picades en un bol i piqueu, de la mateixa manera, el salmó. Afegiu el salmó al bol on hi ha les gambes.

Afegiu a la barreja el suc i la pell ratllada de l’altra llima, el gingebre pelat i ratllat, el coriandre i el bitxo picats ben fins, l’ou, la farina de cigró i la sal. Barregeu bé la massa.

Poseu una mica d’oli en una paella i aneu-hi posant boletes de la massa. Un cop estiguin fetes d¡una banda, les gireu. Tan bon punt estiguin enrossides de les dues bandes ja les tindreu llestes. Aquestes boletes es couen força ràpid i si les feu massa us poden quedar massa seques.

Són, com veieu, realment fàcils i de fer i queden molt bé. Bon profit!

Crema de porro i poma

18 gen.

Fullejant un llibre de sopes en una de les llibreries més grans de la ciutat, vaig veure una crema de porros i poma. La crema, a part d’aquests dos ingredients, també portava garam masala i força ingredients més, que no recordo. Ahir, a l’hora de fer el sopar, vaig pensar en provar aquesta combinació, però sense gaire complicacions, fent una crema senzilla i ràpida.

Crema de porro i poma

Ingredients:

1 porro gran

2 pomes mitjanetes (més aviat àcides)

margarina

sal i pebre

1 cullerada de suc de llimona (opcional)

Netegeu bé el porro per eliminar tota la sorra que pugui tenir i talleu-lo a rodanxes. Jo vaig utilitzar gairebé tot el porro, també la part més verda, eliminant només alguna part més seca de la punta i les arrels. Peleu les pomes i talleu-les a bocins, no cal que siguin gaire petits.

Poseu la margarina en una olla i un cop s’hagi desfet, afegiu-hi el porro, la poma i sal, remeneu, i deixeu sofregir una miqueta, sense que agafi color. Un cop hagi sofregit uns quants minuts, afegiu-hi aigua bullint, just per cobrir la verdura. Deixeu-ho coure uns quants minuts i, quan ho hagueu retirat del foc, tritureu-ho tot amb la batedora elèctrica. Si us ha quedat massa espessa, hi podeu afegir més aigua calenta.

La poma no només dóna a la crema un puntet molt bo, sinó que fa que la textura de la crema millori, que quedi més espessa, com si hi haguéssiu posat patata.

Llet d’avellanes

13 gen.

L’altre dia, davant els prestatges d’un supermercat, a la zona de les llets animals i vegetals, em vaig passar una bona estona estudiant-les. En volia comprar una de diferent, i que pogués prendre. Primera premissa: No puc beure ni llet de vaca, ni de soja. Puc prendre tant llet de cabra com d’ovella, però, després d’haver-ne provat de diverses marques, prefereixo deixar les racions diàries de làctics de cabra o d’ovella per als formatges, que m’agraden més (diguem que de les provatures de les últimes setmanes, el cafè amb llet de cabra no passarà a formar part del meu nou top ten). Segona premissa: He de reduir a un mínim molt mínim el consum de cereals i si en menjo, han de ser sense gluten. Aquesta premissa fa que, els cereals, es converteixin en un plat extra (un esmorzar de cap de setmana, un plat amb arròs si he de menjar fora…), però, per tant, és millor evitar les llets de cereals. Descartades doncs, les llets de civada, arròs, espelta,…

Queden doncs, les llets de fruits secs. Quan vaig haver trobat una llet d’ametlles i una d’avellanes sense soja, ni arròs, ni cap altre cereal, em vaig adonar que totes duen additius, sobretot, espessidors i edulcorants amb noms estranys. Així que vaig decidir caminar fins a una altra prestatgeria del supermercat, i agafar un paquet d’avellanes.

Avellanes i mel

A casa d’una amiga vaig trobar un llibre que parlava, entre altres coses, de les llets vegetals i donava un parell de receptes, la que em va agradar més era ben fàcil: avellanes, aigua, mel i un polsim de sal. Vaig provar de fer-la directament amb menys mel de la que deia la recepta (aquestes llets acostumen a ser força dolces) i el resultat va ser el següent:

Ingredients:

100 g d’avellanes

600 ml d’aigua

1 cullerada sopera de mel (a poder ser dura)

1 polsim de sal

Poseu les avellanes en un bol amb aigua i deixeu-les remullant tota la nit. L’endemà, poseu en un recipient alt les avellanes escorregudes, la mel, la sal i 200 ml de l’aigua. Tritureu-ho bé amb una batedora elèctrica. Un cop estigui ben triturat, aneu afegint els 400 ml d’aigua a poc a poc, sense deixar de batre. Coleu el líquid i ja tindreu la llet d’avellana llesta, que aguanta ben bé uns 6 dies a la nevera.

Llet d'avellanes

Si teniu Thermomix, segurament podreu triturar molt millor les avellanes. Si no, quan afegiu la segona part de l’aigua, podeu no afegir-la tota, colar la barreja i tornar a triturar les restes amb l’aigua sobrant i colar finalment de nou el líquid que us queda. Tot i així, no cal que llenceu les restes de les avellanes; nosaltres ahir les vam fer servir com a farcit per a creps (amb sucre) i per a fer pa (com si fos una farina més i posant proporcionalment una mica menys d’aigua ja que les restes d’avellana, per més que les expremeu, no són tan seques com la farina).

Queda una beguda dolceta i que passa molt bé. Ah! i se’n pot fer cafè amb llet (d’avellanes)!

Davant l’adversitat, imaginació! o base de pizza sense farina

5 gen.

Bon any a tothom!

Fa cosa d’un mes, i per motius de salut, he hagut de deixar de menjar una sèrie de coses entre les que destaco els cereals, les patates, els làctics de vaca, la carn de vedella i els sucres refinats. I com que mai m’ha fet mandra inventar i provar coses noves, ahir vaig modificar una recepta que vaig trobar en un fòrum alemany i vaig fer una pizza que no duu cap de les coses que no puc menjar. La recepta que us porto avui pot sonar molt estranya, però el resultat és espectacular. Em sembla que ahir, amb aquesta recepta, vam descobrir el nou sopar dels divendres (i de fet, espero que de qualsevol altre dia de la setmana..)!

Pizza amb base de coliflor

Pizza de coliflor feta

Ingredients (per a la base): (per a 2 persones)

200 g de “sèmola” de coliflor

100 g de formatge ratllat (en el meu cas, de cabra)

2 ous

1 gra d’all

sal

oli d’oliva

 

Per a aquesta recepta només ens calen les “floretes” de la coliflor, és a dir, sense tronquets. No llenceu els troncs sobrants de la coliflor, els podeu aprofitar per fer una crema o per qualsevol altra recepta. A la foto següent podeu veure fins on podeu aprofitar la coliflor per aquesta recepta (si agafeu massa part de tronc, la sèmola no quedarà bé).

Coliflor per base de pizza

 

Poseu les floretes en una picadora i piqueu-les fins que quedin com si fóssin sèmola. Si no tinguéssiu picadora, també podeu fer servir un ratllador per desgranar la coliflor.

"Sèmola" de coliflor

A continuació, emboliqueu aquesta sèmola amb paper de plata, fent un paquetet i poseu-la al forn uns 10 minuts a 200 graus. No hi poseu gens d’aigua, amb la pròpia humitat de la coliflor ja courà la coliflor i farà que no s’enganxi i quedi com una espècie de cuscús.

Mentrestant, ratlleu els 100 grams de formatge. Un cop hagueu tret la coliflor del forn, aboqueu-la en un bol gran i afegiu-hi un gra d’all picat, un bon pessic de sal, el formatge ratllat i els ous. Si els ous són molt grans, potser només us en cal un. Barregeu-ho bé i veureu que us queda una massa espessa (però que no es pot treballar amb les mans).

Aboqueu la massa sobre d’una plata amb paper de forn i amb una cullera esteneu-la per formar la base de la pizza. Poseu un rajolí d’oli per sobre, que ajudarà a torrar una mica la base i enforneu-la a 230 graus fins que comenci a estar torradeta.

Base pizza

Traieu la base de pizza del forn i ja la tindreu a punt la base per fer la vostra pizza preferida. En aquest cas, com veieu, hi hem escampat un parell de cullerades de salsa de tomàquet i hi hem posat per sobre xampinyons, tomàquet, ceba, pebrot, olives i una mica de formatge ratllat (no en cal gaire, ja que la massa ja en duu). Només l’haureu d’enforar un parell de minuts més. Nosaltres hem fet una pizza vegetariana, però podeu posar-hi el que vulgueu. L’única cosa que no us recomano és salsitxa o qualsevol carn que s’hagi de coure, ja que quan torneu a enfornar la pizza, tardarà ben pocs minuts ens estar llesta.

Tall de pizza de coliflor

Espero que us atreviu a provar aquesta pizza! Bon profit!

 

 

 

bakerella.com

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Die Landfrau

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Directo al Paladar

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

www.lacuinavermella.cat/

Just another WordPress.com site

DIT I FET

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever

Cuina per a llaminers

Smile! You’re at the best WordPress.com site ever