Flam de formatge fresc

Bon dia i bon any!

Després d’una pausa molt llarga, torno. M’agradaria dir que tornaré a escriure més sovint, però com que no sé si realment ho podré complir, de moment, m’ho proposo en secret 🙂

Avui us porto una recepta d’un flam de formatge fresc. Feia temps que en buscava una, però per internet només trobava receptes amb sobres de quallada, amb gelatina o amb llet condensada. I jo volia una recepta a base de flam d’ou. Així que, després d’haver llegit moltes receptes i no trobar-ne cap, vaig decidir començar a fer proves. I aquest cop, com per art de màgia, la primera prova ja ha donat un resultat molt positiu.

Ingredients:

3 ous

100g de sucre (en el meu cas, sucre moreno aromatitzat amb beines de vainilla)

150g de formatge fresc (tipus philadelphia)

200g de nata agra (Sauerrahm)*

Per a fer el caramel: sucre i un rajolí d’aigua

*La nata agra té un gust similar a la creme fraîche, però és un pèl més àcida i la textura és menys cremosa, ja que no duu tant de greix com la creme fraîche. Si no en trobeu, podeu fer una barreja de creme fraîche amb iogurt, o fer servir quark (o quark amb una mica de iogurt).

Enceneu el forn a 180 graus només per la part de baix.

Poseu en una cassola petita el sucre i el rajolí d’aigua per a fer el caramel. És important no remenar al principi, perquè el caramel no quedi pastós. L’aigua i el caramel ja s’aniran dissolent sols. Un cop tingueu el caramel fet, poseu-lo a la flamera (o flameres, si feu flams petits).

A continuació, poseu en un bol els ingredients i bateu-ho amb una batedora elèctrica, fins que el sucre s’hagi desfet i la barreja sigui homogènia. Vigileu de no fer molta escuma mentre bateu per evitar que els flams tinguin bombolletes.

Poseu la barreja amb compte dins la flamera o flameres (sense omplir-les fins a dalt ja que, durant la cocció, els flams pugen). Poseu les flameres fins un recipient més gran que pugui anar al forn i, amb compte, ompliu el recipient d’aigua bullint, per a fer els flams al bany maria. Poseu els flams al forn, directament sobre la base del forn. Els flams estaran fets quan, en punxar-los amb un escuradents, aquest surti net. Un cop fets, deixeu-los refredar completament abans de menjar-los.

Com veieu, una recepta molt fàcil de fer. Amb aquestes mides jo vaig fer un flam gran i 4 de petits. Bon profit i fins la propera!

 

Kartoffelknödel (o boles de patata)

Avui us porto una recepta alemanya. Aquestes boles de patata es poden menjar com a guarnició, per exemple, acompanyant un bon rostit (i el seu suc!) o com a plat principal. Per a fer-les servir d’acompanyament jo no les farciria; les d’avui, com veureu, com que eren el plat principal, les vaig farcir, en aquest cas, de pernil dolç i formatge.

Com veureu, la recepta és ben senzilla però el resultat val la pena. És com una espècie de bola de puré patata, però més espessa.

Ingredients:

600 g de patates bullides (per treballar la massa, millor si encara són calentes)

100 g de fècula de patata

1 ou

40 g de mantega fosa o margarina

1 cullerada de postres de sal

Aixafeu les patates com si en féssiu un puré, i un cop ben aixafades, amb el mateix estri hi aneu incorporant la sal, l’ou, la mantega fosa i finalment, la farina de patata. Depenent del tipus de patates que hagueu fet servir, pot ser que us calgui més fècula. Us ha de quedar una massa fina i força seca, que pugueu treballar amb les mans i no s’enganxi.

La fècula de patata que es fa servir aquí és totalment blanca, molt semblant a la maizena. He vist que hi ha fècules més groguenques, però jo no les he provades mai.

En una olla, poseu aigua a bullir (amb sal). Feu les boles. Amb aquestes mides a mi me’n surten entre 10 i 12. Si voleu, ara és el moment de farcir-les. Per a farcir-les, només heu d’aixafar la massa sobre la vostra mà, afegir-hi el farciment (en el meu cas pernil dolç i dauets de formatge), ajuntar els extrems i acabar de donar forma a la bola.

Poseu les boles dins l’aigua quan aquesta sigui molt calenta, però no arribi a bullir. És molt important que durant els 10 minuts que les boles han d’estar dins l’aigua, l’aigua no bulli en cap moment. Si féssiu boles molt grans, hauríeu de deixar-les més temps dins l’aigua, potser uns 15 minuts.

Finalment, traieu amb compte les boles de l’aigua, i ja les tindreu a punt per menjar. En aquest cas, com veieu, les vam acompanyar de salsa de xampinyons i verdura al forn.

Puré de patates sense lactis

Buff! Feia molt de temps que no treia el nas per aquí! He cuinat molt i fet moltes proves, sobretot pel que fa a la cuina sense gluten, però no he tingut temps per deixar-ne constància aquí. Avui torno, amb una recepta molt senzilla, i amb l’intenció de tornar a ocupar-me del blog com voldria.

Sovint el puré de patates és l’acompanyament en un plat principal. A mi m’agrada tant, que tot sovint el faig com a plat principal (i fins i tot únic) de l’àpat. M’encanta! Fins ara el feia sempre amb mantega i llet (o llet i crema de llet), però ara, que he d’evitar els productes lactis de vaca, he trobat una alternativa. Ho vaig sentir explicar l’altre dia a un cuiner alemany i tot i que de seguida vaig pensar que ho provaria, no m’hagués pensat que el resultat seria realment tan bo. Un puré de patates lligat amb oli i brou.

Ingredients:

Patates*

Brou

Oli suau

Sal

*Jo faig servir patates d’amanida en lloc de patates farinoses, que són les que sovint es recomanen per al puré. Simplement perquè de gust m’agraden més i perquè no em molesta trobar-me bocinets sencers de patata dins el puré. Aquí a Alemanya a qualsevol botiga o supermercat les patates sempre estan classificades segons com queden després de la cocció (senceres i dures (amanida), semi-senceres o farinoses (puré i sopes)).

 

La preparació és la mateixa de sempre. Pelem les patates i les posem a bullir amb aigua i sal. Un cop cuites, les posem en un bol gran i hi afegim una mica de caldo i una mica d’oli. Pel que fa al caldo, jo vaig triar una mica de caldo de vedella que tenia, però es pot fer amb qualsevol tipus de caldo, tant si és casolà, com de tetra-brick o en pols. Pel que fa a l’oli, vaig posar un rajolí d’oli d’oliva   per donar un punt de gust al puré, però la resta de l’oli va ser de girasol suau, perquè el puré no quedés massa fort. Simplement heu de triturar les patates i anar afegint progressivament oli i brou fins a tenir la consistència que vulgueu. Finalment, proveu-lo per veure si us cal afegir-hi sal.

 

Com veieu he tornat amb una recepta tan senzilla que gairebé ni és recepta; però és tan bona, que no em podia estar de posar-la aquí.

La meva Gertrudis

Ahir el bloc va superar les 1000 visites! I com que em sembla que aquesta fita virtual s’ha de celebrar, avui us porto un pastís molt de la xarxa: la tortuga Gertrudis! Segur que l’heu vist ja a molts blocs. Fa uns quants dies la vaig fer com a pastís d’aniversari i la veritat és que va tenir molt d’èxit entre els menuts, però també entre els no tan menuts! Així doncs, comencem amb “la meva Gertrudis”.

Ingredients:

Per al braç de gitano: 

Aquest cop, per fer el braç de gitano, vaig provar la recepta de Mercado Calabijo. Va quedar realment molt bo i esponjós. Allà hi trobareu la recepta. Jo la vaig fer de la manera que expliquen. L’únic canvi que vaig fer va ser afegir a la massa final una cullerada de postres de cacau en pols (sense sucre) per a fer que la massa no quedés de color groc sinó d’un color beix o marró molt claret.

Per al farcit del braç de gitano:

200 g de nata per muntar

100 g de xocolata de postres (en el meu cas, Valrhona Guanaja 70%)

Per al farcit del pastís (mousse de xocolata):

500 g de nata per muntar

350 g de xocolata de postres (Valrhona Guanaja 70%)

4 clares d’ou

150 g de llet

4 fulles de gelatina

50 g de sucre

Un polsim de sal

Per a decorar la Getrudis:

3 panets de llet

Una mica de xocolata de postres

Un cop tingueu fet (i refredat) el braç de gitano seguint els passos que expliquen a Mercado Calabijo, el farciu amb la trufa que haureu preparat simplement desfent la xocolata al bany maria, deixant-la refredar un parell de minuts i afegint-la a la nata muntada amb molt de compte perquè no baixi la nata.

Un cop tingueu el braç de girano farcit, el talleu a làmines d’1 cm de gruix. Poseu paper film en un bol d’uns 20-25 cm de diàmetre i aneu colocant-hi a sobre les làmines de braç de gitano de manera que es vagi formant la carcassa de la tortutga. Us en han de sobrar, per tapar després el farcit.

Per a fer la mousse, desfeu la xocolata al bany maria, i un cop desfeta, deixeu-la refredar també uns quants minuts. Poseu les làmines de gelatina a remullar en 50 g de llet freda. Bateu les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Quan comencin a estar muntades, aneu afegint-hi el sucre i acabeu de muntar-les que quedin ben fermes. Munteu també, a part, la nata.

Escalfeu els 100 g de llet restants i just abans que arrenqui el bull, retireu-la del foc i afegiu hi les fulles de gelatina (amb la llet). Remeneu molt bé perquè la gelatina es disolgui completament.

És el moment de començar a ajuntar-ho tot per fer la mousse. Barregeu la llet (amb la gelatina) amb la xocolata. Seguidament, aneu-hi afegint progressivament la nata muntada amb moviments suaus perquè la nata no baixi més del compte. Finalment, aneu-hi tirant també progressivament les clares muntades fent moviments molt suaus per integrar-les sense que perdin volum.

Aboqueu la mousse dins la carcassa de la tortuga fins a gairebé omplir-la. Poseu les làmines de braç de gitano sobre la mousse. Amb el film transparent que penja per les bandes del bol, tapeu amb compte la tortuga i poseu-la a la nevera tota la nit.

L’endemà, quan la vulgueu servir, talleu els panets de llet i claveu-los amb escuradents a la tortuga tot fent les potetes, el cap i la cua. Amb una mica de xocolata de postres desfeta al bany maria i un escuradents, dibuixeu-li els ulls i la boca.

Amb les mides que us he indicat, a mi em va sobrar una mica de mousse, però vaig preferir no fer curt. No hi fa res, va volar igual. Per una recepta com aquesta, on la xocolata hi té un paper tan gran, crec que és molt important fer servir una bona xocolata. Realment, les xocolates de la casa Valrhona, si bé cares, són impressionants. Com que la xocolata era boníssima, vaig optar per posar menys sucre del normal i fer, per dir-ho d’alguna manera, una mousse de xocolata més aviat per adults que per nens: menys dolça i amb un gust de xocolata més intens. Si voleu que la mousse quedi més dolça, simplement hi haureu d’afegir més sucre…

Boletes de salmó i gambes amb amanida de pastanaga

Avui us porto una recepta amb un toc asiàtic. Un plat polifacètic que podeu servir com a entrant, com a plat principal, per picar o us el podeu fins tot endur si marxeu a dinar fora, tant si el podeu reescalfar com si no (tot i que acabades de fer són quan són més bones).

Una idea per servir-les és ajuntar-les de dues en dues amb un bastonet, com a la foto.

Ingredients:

Per a l’amanida:

400 g de pastanagues

2 cullerades soperes de sèsam

2 cullerades soperes d’oli de sèsam

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

1 cullerada de xarop d’atzavara (o mel)

3 cullerades soperes de tamari (molt semblant a la salsa de soja i sense gluten)

 

Per a les boletes:

200 g de llom de salmó fresc

250g de gambes (crues i netes)

1 ou

2 cullerades soperes de farina de cigró

30 g de gingebre

1/2 bitxo

1 llima (de cultiu biològic)

sal

coriandre fresc

oli d’oliva

Començarem preparant l’amanida. Peleu les pastanagues i talleu-les a cintes molt primes. Jo ho vaig fer amb el mateix pelador i ajudant-me d’un broqueta de fusta cap al final de cada pastanaga. En una paella sense oli, torreu una mica el sèsam. Per a fer la vinagreta, barregeu bé en un bol el suc i la pell ratllada de la llima (per això millor si és de cultiu biològic, per evitar una pell que hagi estat manipulada, encerada, etc.), el bitxo picat molt finet, la salsa tamari, el xarop d’atzavara i l’oli de sèsam. Com que la salsa tamari ja és salada, no ens caldrà afegir sal. Afegiu el sèsam torrat i la vinagreta al bol de la pastanaga, remeneu i reserveu.

Per a fer les boletes, talleu les gambes a trossos i piqueu-les amb la picadora elèctrica, però sense que quedin fetes puré. Ja va bé trobar després trossets més grans de gamba i de salmó a les boletes. Poseu les gambes picades en un bol i piqueu, de la mateixa manera, el salmó. Afegiu el salmó al bol on hi ha les gambes.

Afegiu a la barreja el suc i la pell ratllada de l’altra llima, el gingebre pelat i ratllat, el coriandre i el bitxo picats ben fins, l’ou, la farina de cigró i la sal. Barregeu bé la massa.

Poseu una mica d’oli en una paella i aneu-hi posant boletes de la massa. Un cop estiguin fetes d¡una banda, les gireu. Tan bon punt estiguin enrossides de les dues bandes ja les tindreu llestes. Aquestes boletes es couen força ràpid i si les feu massa us poden quedar massa seques.

Són, com veieu, realment fàcils i de fer i queden molt bé. Bon profit!

Crema de porro i poma

Fullejant un llibre de sopes en una de les llibreries més grans de la ciutat, vaig veure una crema de porros i poma. La crema, a part d’aquests dos ingredients, també portava garam masala i força ingredients més, que no recordo. Ahir, a l’hora de fer el sopar, vaig pensar en provar aquesta combinació, però sense gaire complicacions, fent una crema senzilla i ràpida.

Ingredients:

1 porro gran

2 pomes mitjanetes (més aviat àcides)

margarina

sal i pebre

1 cullerada de suc de llimona (opcional)

Netegeu bé el porro per eliminar tota la sorra que pugui tenir i talleu-lo a rodanxes. Jo vaig utilitzar gairebé tot el porro, també la part més verda, eliminant només alguna part més seca de la punta i les arrels. Peleu les pomes i talleu-les a bocins, no cal que siguin gaire petits.

Poseu la margarina en una olla i un cop s’hagi desfet, afegiu-hi el porro, la poma i sal, remeneu, i deixeu sofregir una miqueta, sense que agafi color. Un cop hagi sofregit uns quants minuts, afegiu-hi aigua bullint, just per cobrir la verdura. Deixeu-ho coure uns quants minuts i, quan ho hagueu retirat del foc, tritureu-ho tot amb la batedora elèctrica. Si us ha quedat massa espessa, hi podeu afegir més aigua calenta.

La poma no només dóna a la crema un puntet molt bo, sinó que fa que la textura de la crema millori, que quedi més espessa, com si hi haguéssiu posat patata.

Llet d’avellanes

L’altre dia, davant els prestatges d’un supermercat, a la zona de les llets animals i vegetals, em vaig passar una bona estona estudiant-les. En volia comprar una de diferent, i que pogués prendre. Primera premissa: No puc beure ni llet de vaca, ni de soja. Puc prendre tant llet de cabra com d’ovella, però, després d’haver-ne provat de diverses marques, prefereixo deixar les racions diàries de làctics de cabra o d’ovella per als formatges, que m’agraden més (diguem que de les provatures de les últimes setmanes, el cafè amb llet de cabra no passarà a formar part del meu nou top ten). Segona premissa: He de reduir a un mínim molt mínim el consum de cereals i si en menjo, han de ser sense gluten. Aquesta premissa fa que, els cereals, es converteixin en un plat extra (un esmorzar de cap de setmana, un plat amb arròs si he de menjar fora…), però, per tant, és millor evitar les llets de cereals. Descartades doncs, les llets de civada, arròs, espelta,…

Queden doncs, les llets de fruits secs. Quan vaig haver trobat una llet d’ametlles i una d’avellanes sense soja, ni arròs, ni cap altre cereal, em vaig adonar que totes duen additius, sobretot, espessidors i edulcorants amb noms estranys. Així que vaig decidir caminar fins a una altra prestatgeria del supermercat, i agafar un paquet d’avellanes.

A casa d’una amiga vaig trobar un llibre que parlava, entre altres coses, de les llets vegetals i donava un parell de receptes, la que em va agradar més era ben fàcil: avellanes, aigua, mel i un polsim de sal. Vaig provar de fer-la directament amb menys mel de la que deia la recepta (aquestes llets acostumen a ser força dolces) i el resultat va ser el següent:

Ingredients:

100 g d’avellanes

600 ml d’aigua

1 cullerada sopera de mel (a poder ser dura)

1 polsim de sal

Poseu les avellanes en un bol amb aigua i deixeu-les remullant tota la nit. L’endemà, poseu en un recipient alt les avellanes escorregudes, la mel, la sal i 200 ml de l’aigua. Tritureu-ho bé amb una batedora elèctrica. Un cop estigui ben triturat, aneu afegint els 400 ml d’aigua a poc a poc, sense deixar de batre. Coleu el líquid i ja tindreu la llet d’avellana llesta, que aguanta ben bé uns 6 dies a la nevera.

Si teniu Thermomix, segurament podreu triturar molt millor les avellanes. Si no, quan afegiu la segona part de l’aigua, podeu no afegir-la tota, colar la barreja i tornar a triturar les restes amb l’aigua sobrant i colar finalment de nou el líquid que us queda. Tot i així, no cal que llenceu les restes de les avellanes; nosaltres ahir les vam fer servir com a farcit per a creps (amb sucre) i per a fer pa (com si fos una farina més i posant proporcionalment una mica menys d’aigua ja que les restes d’avellana, per més que les expremeu, no són tan seques com la farina).

Queda una beguda dolceta i que passa molt bé. Ah! i se’n pot fer cafè amb llet (d’avellanes)!

Davant l’adversitat, imaginació! o base de pizza sense farina

Bon any a tothom!

Fa cosa d’un mes, i per motius de salut, he hagut de deixar de menjar una sèrie de coses entre les que destaco els cereals, les patates, els làctics de vaca, la carn de vedella i els sucres refinats. I com que mai m’ha fet mandra inventar i provar coses noves, ahir vaig modificar una recepta que vaig trobar en un fòrum alemany i vaig fer una pizza que no duu cap de les coses que no puc menjar. La recepta que us porto avui pot sonar molt estranya, però el resultat és espectacular. Em sembla que ahir, amb aquesta recepta, vam descobrir el nou sopar dels divendres (i de fet, espero que de qualsevol altre dia de la setmana..)!

Pizza amb base de coliflor

Ingredients (per a la base): (per a 2 persones)

200 g de “sèmola” de coliflor

100 g de formatge ratllat (en el meu cas, de cabra)

2 ous

1 gra d’all

sal

oli d’oliva

 

Per a aquesta recepta només ens calen les “floretes” de la coliflor, és a dir, sense tronquets. No llenceu els troncs sobrants de la coliflor, els podeu aprofitar per fer una crema o per qualsevol altra recepta. A la foto següent podeu veure fins on podeu aprofitar la coliflor per aquesta recepta (si agafeu massa part de tronc, la sèmola no quedarà bé).

 

Poseu les floretes en una picadora i piqueu-les fins que quedin com si fóssin sèmola. Si no tinguéssiu picadora, també podeu fer servir un ratllador per desgranar la coliflor.

A continuació, emboliqueu aquesta sèmola amb paper de plata, fent un paquetet i poseu-la al forn uns 10 minuts a 200 graus. No hi poseu gens d’aigua, amb la pròpia humitat de la coliflor ja courà la coliflor i farà que no s’enganxi i quedi com una espècie de cuscús.

Mentrestant, ratlleu els 100 grams de formatge. Un cop hagueu tret la coliflor del forn, aboqueu-la en un bol gran i afegiu-hi un gra d’all picat, un bon pessic de sal, el formatge ratllat i els ous. Si els ous són molt grans, potser només us en cal un. Barregeu-ho bé i veureu que us queda una massa espessa (però que no es pot treballar amb les mans).

Aboqueu la massa sobre d’una plata amb paper de forn i amb una cullera esteneu-la per formar la base de la pizza. Poseu un rajolí d’oli per sobre, que ajudarà a torrar una mica la base i enforneu-la a 230 graus fins que comenci a estar torradeta.

Traieu la base de pizza del forn i ja la tindreu a punt la base per fer la vostra pizza preferida. En aquest cas, com veieu, hi hem escampat un parell de cullerades de salsa de tomàquet i hi hem posat per sobre xampinyons, tomàquet, ceba, pebrot, olives i una mica de formatge ratllat (no en cal gaire, ja que la massa ja en duu). Només l’haureu d’enforar un parell de minuts més. Nosaltres hem fet una pizza vegetariana, però podeu posar-hi el que vulgueu. L’única cosa que no us recomano és salsitxa o qualsevol carn que s’hagi de coure, ja que quan torneu a enfornar la pizza, tardarà ben pocs minuts ens estar llesta.

Espero que us atreviu a provar aquesta pizza! Bon profit!

 

 

 

Per un any ben dolç… Sauce caramel

Avui us porto una cosa ben dolça per començar l’any: Sauce caramel. És una recepta d’uns amic francesos i la crema en qüestió es pot menjar amb pa, com si fós una crema de xocolata, o es pot afegir als iogurts, pastissos, etc.

Ingredients:

250 g de sucre (jo ho he fet amb sucre moreno)

80 ml d’aigua

200 g de mantega + 1/2 cull. de cafè de sal (o bé 200 g de mantega amb sal)

120 ml de crema de llet

La recepta és ben senzilla. Només haureu d’anar amb compte amb el caramel, que no us quedi ni massa poc fet (no tindrà gust de caramel) ni massa fosc, que llavors tindrà un gust massa amargant.

Poseu el sucre i l’aigua en una cassola i deixeu, sense remenar, que es faci el caramel. Aneu-lo vigilant de tant en tant, perquè no es torni massa fosc. Mentrestant, barregeu la mantega amb la sal.

Quan el caramel estigui al punt, retireu-lo del foc i afegiu-hi, sense parar de remenar, la crema de llet. Torneu a posar la cassola al foc, per cosa de mig minut (sense deixar de remenar). Retireu la cassola del foc i deixeu reposar un parell de minuts. Finalment, aneu afegint a la crema la mantega a culleradetes no gaire grans, sense deixar de remenar. Un cop hagueu incorporat tota la mantega a la massa, poseu la crema en pots i tanqueu-los. Quan siguin freds, podreu posar la crema a la nevera, que s’endurirà i tindrà textura de crema. Podeu guardar aquesta crema força temps a la nevera, si és que no us la mengeu abans!

Des de la Cuina de Fireta us desitgem un molt bon any nou, ple de felicitat i bona cuina!

Primeres galetes de Nadal

Avui és el primer diumenge d’Advent. Aquí a Alemanya encara se celebra. Gairebé a totes les cases hi ha un Adventskranz, una corona d’Advent, amb quatre espelmes. Avui hem encès la primera, diumenge vinent ja encendrem la segona i així fins que, quan falti ben poc per Nadal, tindrem totes les espelmes de la corona enceses. El primer dia d’Advent marca també el tret de sortida de les festes nadalenques. Per això, avui, us porto una recepta d’una cosa que no falta a cap llar alemanya en aquestes èpoques: les galetes. Val a dir, però, que aquesta recepta no és pas una recepta de galetes alemanyes, sinó que són tretes d’una revista de cuina catalana, tot i que he modificat la recepta.

Galetes de panses

Ingredients:

150 g de panses

3 ous

100 g de mantega tova

125 g de sucre

200 g de farina

llet

 

Per començar, poseu les panses en un bol i cobriu-les de llet perquè s’estovin. Deixeu la mantega fora de la nevera perquè s’estovi (no ha de ser líquida, només tova).

Barregeu molt bé el sucre amb la mantega, fins que quedi una pasta blanca. Llavors, afegiu-hi els ous batuts, d’un en un. Afegiu una mica de la farina a la massa, per ajudar-la a lligar. Poseu a la barreja les panses, sense llençar la llet (no hi fa res que caigui llet a la barreja, però no la tireu tota dins la massa). Poseu la farina sobrant i remeneu bé. Finalment, aneu afegint llet a la massa fins que tingui una textura com la de la pasta per a fer lioneses, mi massa líquida, ni massa dura. (Si la massa us queda líquida, afegiu-hi una mica més de farina).

Amb una cullera de postres, feu muntanyetes en una safata de forn amb paper de forn a sobre. Separeu bé les muntanyetes les unes de les altres. Quan les poseu al forn, s’aplanaran i si estan molt juntes es fondran les unes amb les altres. (Haureu de fer més d’una fornada)

Finalment, poseu-les a la part superior del forn a 180ºC i deixeu-les-hi fins que siguin daurades.